 |
| Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
| Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
| Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
| Vicenç Ma. Rosselló : "Cartes i atles portolans de les col·leccions espanyoles", pp. 9-59 en Portolans procedents de col·leccions espanyoles. Segles XV-XVII. Catàleg de l'exposició organitzada amb motiu de la 17a Conferència Cartogràfica Internacional i de la 10a Assemblea General de l'Associació Cartogràfica Internacional (ICA/ACI). Barcelona, 1995. Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya, 1995; 371 pp.; ISBN 84-393-3582-2. |
Introducció de l'autor (fragments) : pàg. 1 · 2 · 3 |
|
"...mira sovent [Jaume Roig, Spill, v. 12 756 - 12 761] Una cinquantena llarga de cartes i atles catalogats, reunits i exposats amb ocasió del Congrés Internacional de Cartografia de Barcelona-95, és un conjunt important que malda per presentar tots els documents coneguts disponibles de biblioteques, arxius i col·leccions de1 territori espanyol. Aquest criteri "geogràfico - polític" dóna raó del resultat: un garbuix cartogràfic heteròclit, esbiaixat i més tost modern. Dit en altres mots, si la selecció hagués estat temporal o per origen i hom hagués recorregut als fons internacionals, la mostra cartogràfica seria indiscutiblement més rica. Només de cartes portolanes "mallorquines" se'n podria fornir un elenc d'uns quants centenars. Però això, ni fou la idea dels organitzadors del congrés, ni hagués estat viable sense uns mitjans econòmics i una disponibilitat de terminis força més considerables. |
Tanmateix, la mostra -potser irrepetible- té una vàlua extraordinària. Si no ens resol problemes d'origen, ens permet una visió contrastada de l'evolució de la cartografia portolana dels segles XVI i XVII i la incardinació de l'"escola mallorquina" al seu punt just, sense apriorismes ni cofoismes. [...] Moltes de les característiques originàries de la carta portolana medieval esdevenen tics, sovint gratuïts, en l'obra dels epígons. Començant per la xarxa o teranyina de rumbs -que, si serví en un principi per a una navegació loxodròmica, acaba en una pràctica decorativa o un suport reproductor- fins al color vermell de la mar Roja o el pas eixut dels israelites, hi ha una munió de detalls que es repeteixen i reprodueixen, si no sempre, en una gran proporció de documents. Escuts i banderes, roses dels vents, vinyetes urbanes, són elements més variables, però que es presten a l'anàlisi genètica i estilística. L'executòria d'un segle i mig de recerca -no sempre sòlida, cal dir-ho- ha mostrat, com un dels camins més segurs, el recurs a l'estudi toponímic. Campbell (1987) ha arribat a dir que "la toponímia és la sang vital de 1es cartes", però el seu estudi exigeix una preparació difícil d'assolir: paleografia, lingüística, geografia i història. [...] |
A les pàgines que segueixen hem tractat almenys 8.500 topònims, resultants de la lectura minuciosa del litoral dels Països Catalans en una quarantena de documents. Estendre la mateixa operació a tot l'àmbit representat a cada carta o atles (entorn del miler de topònims per a la carta portolana més corrent) ens hagués dut a cabals |
 |
| l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
| Pàgina publicada el 4 de febrer de 2002 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés. |
 |
 |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |