incontrolables, no solament pel nombre, sinó també per llur diversitat lingüística, des del gaèlic a l'àrab, passant per totes les llengües romàniques, bona part de les germàniques i encara el grec... La incursió que fem a l'Eire és prou il·lustradora. Ara, un punt roman clar, el mètode més segur per confrontar dos mapes o una pretesa família de mapes - més que el traçat, l'"estil", la decoració, etc.- és l'anàlisi toponímica. [...]

Una altra qüestió és la de les escales gràfiques (testimoni d'un afany indiscutible d'exactesa), que sempre recorren físicament a una línia imaginaria fitada per sis punts que solen alternar amb un tram buit de la mateixa dimensió. [...]

Les vistes urbanes de nuclis portuaris i ciutats de terra endins apareixen a les cartes i atles portolans gairebé al mateix temps que les roses dels vents (segona meitat del segle XIV) i acabaran per ser-ne uns dels elements més artístics o decoratius. Els historiadors de l'art i els estudiosos de l'urbanisme hi poden trobar una deu de modes i informacions, ja que es tracta molt sovint de la primera imatge coneguda de moltes ciutats. [...]

Les vinyetes que comentem, més pròpies d'atles que de cartes, són vistes per elevació que permet d'alguna manera penetrar a la ciutat; això no vol dir que sovint el mapista no cedeixi a la temptació del model estandard més o menys desenvolupat. La vista pictòrica, realista, malda per transmetre una informació "turística", podríem dir; les vistes estereotípiques, en canvi, el que cerquen és la vistositat, el ripieno. Més avall farem un repàs de les principals ciutats representades, incloses Barcelona i València.

No podem concebre la cartografia portolana sense el recurs a una rica variable retiniana, el color. Fins i tot els més sobris exemplars itàlics juguen amb el color per a il·luminar fa línia litoral o, als casos més rònecs, empren el negre, el vermell i el verd per a diferenciar els rumbs del martelori.[...]

No vull cloure aquests paràgrafs introductoris sense una al·lusió a l'enfrontament tradicional de cartes itàliques versus catalanes. La meva condició de mallorquí -català de Mallorca, si us agrada més- no crec que m'obnubili. Són molts els anys que duc d'exili voluntari, gratificant i tot, per a poder haver assolit una

perspectiva indulgent i crítica. Sé de cert que la nostra cartografia -pintura o il·luminació de mapes, si voleu- és un dels pocs valors culturals universals exportables, del qual ens podem gloriar sense xovinisme. Ara, que Mallorca sigui el bressol de les cartes portolanes és tota una altra qüestió que no gosaria, no defensar, sinó ni tan sols proposar.