En el capítol 4.1, Pérez-Cabello et al. (2010), duen a terme l'anàlisi de les conseqüències del foc sobre el binomi erosió-vegetació, mitjançant la utilització de parcel·les experimentals. Els autors descriuen una metodologia innovadora i contrastada experimentalment, el sistema denominat FDARE (Fotografia Digital d'Alta Resolució Espacial), com a suport al monitoratge de processos hidrogeomorfològics en parcel·les experimentals que permet l'estudi multitemporal de la superfície mitjançant l'anàlisi d'imatge d'alta resolució. Aquesta metodologia permet l'automatització de la presa de dades i el seguiment de parcel·les d'erosió amb un gran detall, la qual cosa ajudarà a avaluar i cartografiar la distribució espaciotemporal dels processos postincendi, i contribuirà a l'explicació de la producció d’escolament i sediments. En aquest capítol es presenten també els resultats d'assajos metodològics duts a terme en una estació experimental com a exemple del seu ús. D’altra banda, en el capítol 4.2, Montorio et al. (2010) aborden l'ocupació de tècniques de teledetecció com una eina adequada per estimar i cartografiar la severitat del foc, capaç de detectar els rangs espectrals més sensibles als diferents nivells de severitat i investigant les relacions entre les cobertes superficials lligades al procés de combustió.

El sòl no es pot entendre sense la vegetació. Per això, el capítol 4.3 es dedica a presentar les tècniques i mètodes que s'utilitzen per caracteritzar la coberta vegetal. Moya et al. (2010) realitzen una revisió exhaustiva de

les metodologies existents i proposen un mètode de treball senzill per determinar i explicar la variació en els patrons de recuperació de les comunitats vegetals, que servirà com a

introducció per aprofundir en altres metodologies complementàries més exactes, però també de major cost en termes de preparació, equipament, disponibilitat de temps i diners. Per això, com els propis autors indiquen, aquest capítol no només és un compendi de tècniques bàsiques de caracterització de vegetació sinó que també pretén ser un compendi de referències i bibliografia bàsica perquè qualsevol investigador pugui millorar el seu coneixement en aquest àmbit, a causa de l'estreta relació existent entre el sistema solc i la vegetació que suporta, amb la qual i a partir de la qual ha evolucionat.

Mètodes d’estudi dels efectes dels incendis forestals en les propietats bioquímiques i microbiològiques del sòl

L'últim apartat d'aquest llibre està dedicat a la biota, si bé tots els implicats en la investigació en sòls reconeixem que aquest és el primer factor en el desenvolupament o recuperació dels sòls. La vida és el motor dels processos edàfics i ha de potenciar-ne l’estudi. Malgrat això, a Espanya no existeix una línia d'investigació dedicada a aquest efecte dels incendis forestals en la fauna i dels seus canvis en els sòls. En general, els