En aquest llibre es recopila la forma com els investigadors aprehenen la realitat de les zones forestals afectades per incendis forestals. El sòl és el gran protagonista. Però la visió del sistema edàfic en la seva globalitat obliga al fet que es tracti també la vegetació i l'aigua, a més de donar un enfocament biològic, físic i químic del sistema edàfic. Aquesta és una visió dels científics espanyols, però, que tant per la internacionalització de la ciència espanyola com per la contribució d'investigadors forans, és la visió dels mètodes utilitzats avui a tot el món.

Però aquest llibre tracta sobretot dels mètodes i les tècniques que ajuden a entendre la realitat, els processos i les seves taxes, d'aparells, instruments i eines per ser una mica més savis -o menys ignorants- cada dia. El llibre està dividit en quatre apartats, a més de la introducció i les conclusions. Aquests apartats estan dedicats a: i) els processos hidrològics i erosius en zones afectades per incendis forestals, on la ciència espanyola ha contribuït amb aportacions substancials; ii) les propietats químiques i físiques dels sòls on sens dubte els estudis de la matèria orgànica són clau i aporten a la ciència internacional coneixements bàsics que fan dels autors espanyols referència mundial, i on l'estudi de les cendres està progressant amb noves troballes; iii) aportacions tècniques que mostren la innovació i la creativitat científica dels investigadors espanyols; i iv) tècniques emprades per a l'estudi de la microbiologia i propietats bioquímiques dels sòls. A continuació se’n detallen les principals contribucions.

Estudi dels processos hidrològics i erosius associats als incendis forestals

En el capítol 2.1, Cerdà et al. efectuen una revisió bibliogràfica sobre la simulació de pluja com una eina especialment útil per estudiar els efectes del foc sobre la resposta hidrològica i erosiva dels sòls, explicant l'origen d'aquestes tècniques des dels primers assajos durant la primera meitat del segle XX fins a l'actualitat. El canvi en les propietats hidrològiques de la superfície del sòl o en el risc d'erosió del sòl després d'un incendi és difícil d'estudiar a causa de la gran variabilitat dels esdeveniments de pluja en condicions climàtiques mediterrànies. Per aquesta raó, la simulació de pluja constitueix una eina bàsica en aquest tipus d'estudis, ja que permet a l'investigador controlar la intensitat de pluja, la grandària i l'energia cinètica de les gotes, o la durada de l'esdeveniment.

Benito et al., efectuen en el capítol 2.2 una revisió profunda dels mètodes i tècniques per a l'estudi de l'erosionabilitat del sòl i analitzen els problemes de la seva aplicació en els sòls afectats per incendis forestals. En aquest context, és de gran interès l'aclariment en la introducció d'aquest capítol dels termes erosionabilitat, erodibilitat i erosivitat. El capítol 2.3 (Mataix-Solera et al.) guarda una relació molt estreta amb el capítol anterior en estar íntimament relacionat l'estudi de l'estabilitat dels agregats amb l'erosionabilitat dels sòls nus com passa amb les zones afectades per incendis forestals. A més dels impactes que el foc produeix com a conseqüència de l'alliberament d'energia tèrmica, estan els ocasionats per la profunda