alteració quantitativa i qualitativa de la matèria orgànica. En aquest capítol, els investigadors que millor coneixen l'estructura del sòl en zones cremades, passen revista exhaustiva dels mètodes utilitzats per a determinar l'estabilitat dels agregats, destacant els seus avantatges i inconvenients en funció dels objectius, amb especial atenció a les estratègies i protocols per a l'estudi de sòls cremats i a la repel·lència a l'aigua dels sòls, un tema prou rellevant tant en els estudis edafològics com hidrològics.

Precisament, en el capítol 2.4 s'aborda l'estudi i revisió de la repel·lència a l'aigua en sòls afectats per incendis (Jordán et al.). Al model clàssic de DeBano et al., (1976) s'ha sumat l'aportació de Doerr (2009) que ha permès posar de manifest que la repel·lència a l'aigua és una propietat que apareix freqüentment després del foc, encara que també està associada a diferents tipus de sòl en diferents zones i climes del món, i que limita la capacitat d'infiltració dels sòls. Els mètodes descrits han estat emprats en estudis previs de sòls afectats pel foc de manera general i la seva validesa està contrastada en articles publicats en revistes científiques. En el capítol 2.5, Cerdà i Jordán efectuen una revisió dels mètodes utilitzats per quantificar l'erosió del sòl en zones incendiades. En aquest capítol s'aporta informació substancial dels antecedents i resultats de cada mètode, es revisa la forma d'aplicar el mètode, es detallen els protocols a seguir, i es discuteix la validesa i aplicabilitat de cada mètode a les zones cremades. En el capítol 2.6, Bautista i Mayor (2010) tracten

sobre l'ús de conques de drenatge com una eina útil per a l'estudi dels efectes del foc en els sòls i revisen la importància i les limitacions del seu l'ús, exposant de manera detallada els principals mètodes d'estudi del comportament hidrològic i l'exportació de sediments a escala de conca.

Mètodes i tècniques instrumentals aplicades a l'estudi dels efectes del foc en les propietats químiques i físiques del sòl

Aquesta secció consta de quatre capítols on s'aborden els mètodes i tècniques instrumentals aplicades a l'estudi dels efectes del foc en les propietats químiques del sòl. Si alguna cosa hem après en els últims anys és que no tots els incendis afecten per igual el sòl. La intensitat i la severitat són claus per entendre com el sòl respondrà després del foc. Quantificar les temperatures i el temps de residència del foc sempre va ser difícil, i els mesuraments directes han estat pocs, de manera que els estudis realitzats han utilitzat amb freqüència variables qualitatives amb cert grau d'incertesa. Però des de fa uns anys s'ha demostrat que l'espectroscòpia d'infraroig proper (NIR) pot ser usada com a tècnica ràpida per conèixer la temperatura que ha aconseguit una mostra de sòl durant un incendi forestal. Els canvis que ocorren en els sòls afectats per incendis forestals estan condicionats per la temperatura provocada pel foc, i la seva anàlisi mitjançant espectroscòpia NIR permet obtenir una informació integrada dels canvis que s'han produït, de manera que a través de cada espectre obtingut es puguin conèixer les temperatures aconseguides.