Guerrero proposa un protocol per al desenvolupament, calibratge i validació de models per a l'obtenció de dades mitjançant aquesta tecnologia. La importància de l'estudi de la matèria orgànica del sòl com a mesura de l'impacte del foc es fonamenta en els seus efectes sobre la productivitat i estabilitat a llarg termini dels ecosistemes, així com els canvis que produeix el foc sobre les característiques i la composició de l'humus, que permet un diagnòstic precoç dels canvis en els cicles biogeoquímics en ecosistemes afectats per pertorbacions.

En el capítol 3.2 (Almendros et al.), els autors, un grup d'investigació que lidera internacionalment aquest tipus d'estudis, descriuen els protocols i tècniques utilitzats per a l'aïllament i anàlisi de la matèria orgànica del sòl, que es consideren particularment apropiats per avaluar l'impacte del foc: espectroscòpia visible, anàlisi elemental orgànica i degradació química per via seca o humida.

Gil et al. presenten en el capítol 3.3 alguns mètodes senzills per quantificar els canvis produïts en alguns paràmetres químics com l'acidesa o la capacitat d'intercanvi catiònic del sòl, discutint la seva eficàcia com a índexs del grau d'alteració. La importància del pH com a indicador de l'impacte del foc radica en la seva relació amb els processos de solubilització/insolubilització de macro i micronutrients com Ca, Mg, P, Fe, Zn o N, per exemple, així com la seva capacitat de regulació dels processos biològics. Els autors proposen protocols de laboratori per a la determinació de l'acidesa real i potencial del

sòl, així com per a la determinació de la capacitat d'intercanvi catiònic, bases canviables i saturació del complex de canvi, discutint els canvis observats en sòls afectats pel foc. Finalment, es proposa un disseny experimental senzill i la interpretació de resultats a través d'un cas pràctic.

L'estudi de les cendres i la seva influència en el sòl és l'objectiu del capítol 3.4, on Pereira et al. duen a terme una revisió precisa sobre l'origen i caracterització físicoquímica de les cendres, la seva utilització com a índex de severitat del foc i els principals mètodes d'anàlisi, discutint els resultats obtinguts durant experiments de camp i laboratori. El capítol ha suposat l'esforç extraordinari per part d'aquells que treballen el tema per a conèixer com evolucionen les cendres des del mateix dia després de l'incendi, i com els seus canvis afectaran els sòls i la recuperació de la zona cremada. Es mostren dades inèdites d'investigacions que encara s'estan desenvolupant en aquests moments i que aportaran informació substancial per conèixer els efectes dels incendis sobre els sòls, la seva recuperació després del foc i la qualitat de les aigües.

Mètodes i tècniques d'estudi de l'impacte dels incendis forestals en els ecosistemes

En la quarta secció, es discuteixen i actualitzen alguns mètodes per a l'estudi de l'impacte dels incendis forestals en els ecosistemes. En aquesta secció els estudis apunten a tècniques noves per obtenir informació dels canvis en els sòls i les superfícies cremades.