document del segle XVII i no en una fuga imaginativa. I perquè entretant hauria arribat al seu coneixement que els progressos en onomàstica han fet veure que els noms de lloc responen la majoria de les vegades a realitats palpables, no pas a conceptes il·lusoris o abstractes.”[32] D’una carta de Joan Coromines, tramesa des de Chicago com a resposta d’una altra d’Amigó acompanyada de fotografies, aquest comenta “que enyora la seva terra es veu clar quan exclama: ‘Bellíssima la panoràmica des del cingle del Teix (i les altres) i em recreo els ulls mirant-ho goludament. Feliços vostès que en poden fruir tot l’any. Jo espero fer-ho des del juny”. [35]

Els tres apartats següents són el nucli del llibre, l’aportació acadèmica, no hi ha altre adjectiu per a definir-la, sobre la trajectòria dels llinatges de la Mussara durant els cinc segles darrers en una perspectiva històrica que, d’haver-hi documentació, es podria remuntar fins a les acaballes del primer mil·lenni de la nostra era. Serà ben difícil ampliar la relació dels papers d’arxiu rellegits per Amigó amb l’objectiu específic d’estudiar els noms de fonts, els cognoms, els renoms

i els malnoms, dels mussarencs. La cerca ha estat gairebé exhaustiva. En la presentació de les fonts i del despullament de noms aconsegueix l’equilibri adient entre l’exposició sistemàtica de resultats en un to científic que evita l’aridesa dels saberuts, i l’oferiment d’interpretacions tan pregones com planeres, a l’abast de qualsevulla persona interessada.

Els continguts de cadascuna de les catorze notes contingudes en l’apartat titulat una visió del poblament, es recolzen en tants altres documents, tots de significació demogràfica prou clara: des dels fogatges establerts a cavall dels segles XV i XVI, fins al darrer padró d’habitants format abans del despoblament total del terme. D’entre aquests textos, cal destacar l’esmerçat als registres dels llibres parroquials, en una sèrie que, malgrat interrupcions, s’estintola des del 1773 fins al 1940. Més que una nota, la vintena de pàgines d’aquest text constitueixen un article de recerca de referència. Altres tres documents, tractats en sengles notes a l’apartat dedicat a la pressió del fisc, han permès perfilar de millor manera l’onomàstica mussarenca, si més no dels caps de casa,