cas, el paper dels símbols, dels discursos de la nació o de la iconografia identitària (sobretot quan es tractava d'explicar-ho als estudiants dels Estats Units), la qual cosa els va portar a plantejar-se la necessitat de "reimaginar" el concepte de nació, la finalitat a l'encalç de la qual havia estat preparat l'exercici.

El capítol vuitè, Citizenship: Making Space for "self" and "other" planteja la temàtica de la ciutadania i la construcció de l'espai "per a un mateix" i "per a l'altre". Ha estat escrit per Mustafa Öztürk, Sirpa Tani i Maria Villanueva i tracta sobre aquell ideari, transmès pels media i per la mateixa educació geogràfica, que conforma les nostres percepcions, ideari relacionat amb la concepció de tot allò que és propi, de l'alteritat, de la ciutadania, de la identitat nacional, els valors i les formes de veure el món. Les opinions d'estudiants d'escoles de formació del professorat de Finlàndia, Espanya i Turquia sobre els dos altres països fan possible l'anàlisi del grau de coneixement respectiu i, sobretot, del biaix introduït pels nombrosos estereotips encara existents. És per això que l'autor i les autores del capítol conclouen a assenyalar que el paper de l'educació geogràfica hauria de ser la

promoció del coneixement crític de l'alteritat (territorial i humana) que fes possible convertir els estudiants en ciutadans capaços d'anar més enllà de les idees preconcebudes, la qual cosa ja formava part de els propostes educatives de Piotr Kropotkin, expressades fa cent vint-i-cinc anys en altres bandes del text citat al capítol primer.

L'absència d'un capítol amb unes conclusions generals pot semblar criticable però és coherent amb la finalitat del llibre, la de presentar unes experiències que suscitin la reflexió sense imposar una lectura unívoca. En aquest sentit, cal remarcar la cura aplicada per Margaret Keane i Maria Villanueva per tal que la uniformitat del discurs que presideix tot el llibre faci possible la polifonia d'autors i autores amb tots els matisos de les seves veus. Es tracta, doncs, d'una obra coral que permet una interpretació ad libitum per part dels lectors que pretenguin transmetre en la seva docència uns valors basats en el coneixement crític i formar uns ciutadans i ciutadanes capaços de pensar en dimensió europea, els europeus i les europeus de forma lliure i desproveïda de prejudicis. [Lluís Riudor; ressenya publicada a Documents d'Anàlisi Geogràfica, 56, 2 (2010), p. 367-370; versió catalana de P. Alegre]