Un dels problemes que planteja l'ensenyament de la geografia d'Europa és que els escassos manuals existents mostren moltes limitacions quan es tracta d'abordar temàtiques que no siguin els més clàssics dels estudis regionals convencionals. En canvi, qüestions molt destacades i de la màxima actualitat sobre el present i l'avenir del continent i de les societats que hi habiten en resten molt sovint al marge. És per això que el llibre Thinking European(s): New Geographies of Place, Cultures and Identities és una obra oportuna perquè quan Europa s'interroga sobre el seu futur i quan el llast d'un passat centrat en l'estat-nació dificulta els processos d'integració, es fa més necessari que mai fer valer la veu de la geografia en la formació dels universitaris europeus.

Com indica el títol, la proposta és de reflexionar (pensar) sobre tot allò europeu i dels europeus però, com també indica el subtítol, analitzar els paper del lloc, de les cultures, de les identitats, dels espais construïts i dels espais imaginats en les noves geografies d'Europa. Un dels aspectes més destacats d'aquesta obra és que aporta uns elements per a aquesta reflexió emanats d'un diàleg intens i d'un debat enriquidor efectuats durant uns quants anys per un equip de quinze docents de nou països

europeus i dels Estats Units d'Amèrica en el marc del programa HERODOT de l'European Network of Geography in Higher Education. Malgrat que els autors i les autores siguin especialistes en diverses branques de la geografia, l'element aglevador que els va moure a participar en aquest projecte europeu va ser l'ensenyament de la geografia d'Europa a les universitats i, és per això, que van portar a terme, en diversos centres, un seguit d'experiències docents relacionades amb alguns dels temes tractats en el llibre.

El llibre s'estructura en tres parts d'extensió desigual amb l'afegit d'una introducció. És aquí on les dues curadores, Margaret Keane i Maria Villanueva, expliquen com el nucli del llibre el constitueixen les noves geografies, les quals presenten la pluralitat de dinàmiques sorgides de la diversitat europea d'identitats culturals i polítiques i que el seu ensenyament constitueix un dels majors reptes per als professors i professores de les universitats europees. Unes noves geografies que hauran de retenir, posem per cas, les realitats socials i culturals que no apareixen en els mapes polítics, així com els conceptes de nacionalitat, identitat, etnicitat i ciutadania que apareixen quan profunditzem en l'estudi dels llocs i de les persones. Aquesta imatge d'una Europa diversa, complexa i sovint conflictiva, suposa la necessitat de