"europeanitat", la seva concepció de l'alteritat i de com conceben la identitat, la cultura i la ciutadania europees. Els resultats del treball amb aquest col·lectiu de més de 400 estudiants ha permès a les autores i autors del capítol obtenir una primera imatge de les múltiples i contrastades maneres de viure la experiència de ser (i sentir-se) europeus i detectar quins són els murs que separen i enfronten algunes d'aquestes actituds. El diàleg amb els estudiants ha permès, alhora, recollir els seus suggeriments per a millorar el nivell dels seus coneixements sobre Europa i de les metodologies docents de les matèries de geografia d'Europa.

El capítol tercer porta per títol Understanding Europe: University Geography Curricula i ha estat escrit per Maria Villanueva, Teresa Barata-Salgueiro, Mireia Baylina, Herculano Cachinho, Christian Matzka, Gerry O'Reilly, Danuta Piróg i Salih Sahin, els quals analitzen els plans d'estudi de Geografia a les universitats d'Àustria, Irlanda, Polònia, Portugal, Espanya i Turquia i, de manera més detallada, el paper de les assignatures que tenen relació amb el coneixement d'Europa. El mèrit que cal atribuir a les autores i els autors del capítol és que allò que hauria pogut ser una enumeració monòtona de documents oficials de cadascun dels països, es converteix en un examen crític de les llacunes, defectes i virtuts del context docent que guia

l'ensenyament de la geografia d'Europa i d'altres assignatures afins. En qualsevol cas, el coneixement dels continguts que s'imparteixen als estudiants de les universitats que han participat en les experiències descrites al llibre, era absolutament necessari per a la bona entesa d'alguns resultats d'aquelles experiències.

La tercera part, titulada Building Geographies of Europe trough Local Knowledge, es reparteix en cinc capítols, els que van del quart al vuitè. El capítol quart, titulat Place and Identity in a Globalising Europe, ha estat escrit per Mireia Baylina, Herculano Cachinho i Margaret Keane i planteja de quina manera les ciutats europees s'enfronten al doble repte d'intentar definir el seu paper en l'economia global i, alhora, adaptar-se a una societat multiètnica. Les experiències portades a terme amb estudiants de Barcelona, Belfast i Lisboa tenien per objectiu analitzar les relacions entre allò que és local i allò que és global a sis espais públics singulars de les ciutats esmentades i qüestionar-se en quina mesura es manifestava la interacció entre aquelles dues dimensions en uns espais que s'avenien amb el concepte de glocals. Un els aspectes més interessants i enriquidors d'aquest capítol i de l'exercici portat a terme pels estudiants és la proposta de lectura, de comprensió i d'interpretació dels espais urbans de vida quotidiana.