fet urbà. Ara bé, molts dels aspectes que les diferents disciplines urbanes toquen, són aquí rebutjats, com és tot el que es refereix als sistemes urbans, o, encara als aspectes demogràfics i econòmics generals, que només són al·ludits quan el tema ho requereix.

Tota l’anàlisi, doncs, és centrada en el creixement del medi construït urbà, en els seus constructors físics i en els administradors, reguladors i planificadors del seu creixement. Aquesta anàlisi detallada, derivada d’una reflexió teòrica profunda, és recolzada en una recerca empírica d’enormes dimensions.

Aquesta és la quarta i ultima característica que cal assenyalar d’aquest llibre: l’enorme i pacient treball de recopilació de dades en unes fonts en aquells moments encara poc treballades; l’aplicació de tècniques d’anàlisi sofisticades i profundes per al tractament d’aquestes dades i l’elaboració d’una presentació, tant literària com cartogràfica, clara, detallada i amplíssima dels seus resultats. Si totes les fonts que empra en Joan Vilagrasa (actes municipals, permisos d’obra o cadastres diversos) ja eren conegudes i ja havien estat treballades en d’altres ocasions hom ha d’afirmar que mai no ho havien estat de forma tan exhaustiva, ni per a un període tan llarg ni de forma tan interrelacionada i profunda. Aquest fet justament pot ocasionar, de vegades, la impressió d’una certa reiteració en diversos capítols del llibre, però l’anàlisi de conjunt mostra tot d’una que res no hi és sobrer.

La tesi fou presentada els primers anys de la recuperació democràtica de la vida local, tot constituint un balanç de l’urbanisme franquista i una base per a un futur il·lusionat. (*) En aquest sentit els anys no han passat debades i el millor fruit que podria donar aquest treball és el d’ésser criticat en allò que hom trobi de criticable, i, sobretot, el d’ésser continuat en el temps. L’autor i el grup de geògrafs lleidatans que lidera han demostrat a bastament que són capacitats per fer-ho.

No resta, per acabar, sinó agrair públicament al Senyor Antoni Siurana, paer de Lleida, el suport material i moral per a la publicació d’aquesta tesi i, també, és clar, a l’Institut Cartogràfic de Catalunya que n’és l’executor material. Que la col·lecció de tesis de la qual aquest llibre és el tercer volum pugui seguir endavant amb èxit i eficiència.

[Carles Carreras, Barcelona, estiu de 1990: Pròleg (p. 25-28); amb afegits extrets de la Nota al Lector redactada per Joan Vilagrasa mateix com a pòrtic del llibre (p. 21-22)]