saber superar amb gran èxit. És evident que aquesta aportació no ha estat feta sobre el buit ja que l’autor ha comptat amb bases importants, com la llarga i magnífica obra de Josep Lladonosa sobre la història de la ciutat, fet que no pot ésser de cap manera silenciat. El propi autor recollí en un primer apèndix una bibliografia extensíssima i ben classificada sobre 124 llibres i 355 articles de tema lleidatà, cosa que suposa per ella mateixa una gran aportació.

Una segona característica remarcable d’aquest llibre, és l’enorme quantitat de treball pacient que n’ha permès la realització. Ha estat un treball orientat en una doble direcció: a la dedicació constant al tema lleidatà, com ja ha estat assenyalat, i a la reflexió sobre el fet urbà. Ambdues característiques, l’autor les ha seguit demostrant en la seva tasca docent a l’Estudi General de Lleida, en les seves publicacions científiques ulteriors i en la seva tasca organitzadora de les quatre Setmanes d’Estudis Urbans de Lleida celebrades ja fins avui. La quantitat de treball es fa ben palesa en el volum del text que presentem, en els seus quadres i en les seves vint-i-vuit figures i quaranta-dos mapes.

En Joan Vilagrasa presenta aquí una visió personal del procés de formació de Lleida actual, destacant-hi els seus agents principals, les seves etapes i els seus resultats. Tots tres nivells són analitzats

àmpliament i detallada. El llibre presenta i explica la ciutat d’avui i forneix molts elements de reflexió, també, sobre la Lleida futura. (*)

L’autor mostra una tercera característica destacable, la seva enorme modèstia científica. En efecte, des del començament del seu treball, especificant-ho clarament en el títol, l’autor només pretén de presentar i explicar un procés urbà concretat en el cas lleidatà. La ciutat de Lleida no és ni l’objecte d’una monografia globalitzadora ni el model d’una teoria general, sinó simplement un cas d’estudi en l’anàlisi d’un procés, el més rellevant potser, però no l’únic, en el creixement urbà. Al llarg de totes i cada una de les planes del seu treball En Joan Vilagrasa s’ajusta a aquest propòsit. El marc conceptual que presenta és l’estrictament necessari per al desplegament de les idees que mouen la seva reflexió; tot i això, l’autor cita 202 obres generals sobre ciutats i sobre el