treball col·lectiu han sortit les tesis de llicenciatura que jo mateix vaig dirigir d’Alejandra de Habsburgo sobre Castelldefels (publicada el 1981) i de José Palos sobre Sant Vicenç (publicada en part a la Revista Catalana de Geografia l’abril del 1988). Del mateix esperit sorgí la tesi de llicenciatura de Jordi Domingo sobre Mollerussa (a punt de publicar-se), que dirigí ja Joan Vilagrasa, o les comunicacions i ponències que presentàrem ell i jo a les dues trobades Euskal Herria - Catalunya o a les Jornades d’Urbanisme de Salamanca.

En aquells temps estàvem preocupats, sobretot, pels processos de producció de l’espai urbà, concretats en la construcció real de la ciutat, en el paper dels diversos agents urbans i en la definició de les diferents polítiques urbanes. Algú ha qualificat aquest tipus d’estudis de radicals, però no tenien gaire a veure amb el moviment de geògrafs radicals, si no era, potser, alguna lectura de David Harvey. En realitat, partíem d’una formació geogràfica clàssica, ampliada per les aportacions dels sociòlegs parisencs, inclòs Castells, aleshores, i connectada amb el procés polític que vivien les nostres ciutats en aquells moments. En l’actualitat, la nostra formació s’ha ampliat i s’ha diversificat i les conjuntures urbanes i polítiques generals han canviat molt. Avui coneixem molt millor els geògrafs radicals anglosaxons, fins i tot tenim relacions personals amb alguns, però les

nostres preocupacions s’han dirigit molt més cap a aspectes d’història urbana i cap a aspectes més morfològics, com en el cas d’en Joan Vilagrasa, i més funcionals, en el meu cas. Sempre, però, trobem ocasió de col·laborar i de contrastar encara els nostres punts de vista. Un repte que resta pendent és el de realitzar el balanç teòric de les aportacions d’aquells anys; ens hi ajudarà, sens dubte, la lectura de treballs com aquest, la publicació dels quals ho pot permetre.

Però ultra aquesta presentació general, el llibre d’en Vilagrasa mereix un tractament específic. Òbviament, cadascú en farà la seva lectura, però jo en voldria destacar quatre aspectes que, al meu entendre, són fonamentals.

El primer aspecte rellevant d’aquest llibre és el fet que sigui dedicat a Lleida, una ciutat molt important dintre de la xarxa urbana catalana, que ha mantingut un gran dinamisme força al marge de les influències més directes de la metròpoli barcelonina. Es tracta, doncs, d’un estudi que suposa una aportació important al coneixement de les ciutats catalanes, i no de Barcelona, bastant més coneguda i estudiada totalment o parcial.

L’aportació d’en Joan Vilagrasa sobre Lleida és fonamental en aquest sentit i, d’aquest fer, se’n derivaren dificultats addicionals que va