L’estela traçada pels llibres sobre el sot dels Bocs (2006), Olzinelles (2007) i Vilardell i Sant Martí de Montnegre (2008), tira endavant amb un nou lliurament de la col·lecció "Sant Celoni, Montnegre: natura i societat" editada per l’Ajuntament de Sant Celoni (Baix Montseny) amb la col·laboració de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB i el suport d’altres entitats públiques. I ja se n’anuncien dos més per a publicar els anys vinents.

La implicació de Martí Boada en aquest projecte editorial ens dóna plena confiança de continuïtat. Des de la seva responsabilitat de professor i director de memòries de recerca de la llicenciatura de Ciències Ambientals de la UAB, ha sabut interessar i dinamitzar una bona colla de joves investigadors en el projecte. Als noms de Marc Baylina, Iago Otero i Sara Piqueras, s’hi afegeix ara el de Montse Guitart, sempre acompanyats per Geòrgia Rodoreda. Els il·lustradors habituals de la col·lecció (Carme Lorente i Carles Puche) tornen a demostrar, per si calia, l’excel·lència del seu ofici i els fotògrafs habituals han guarnit el llibre amb les imatges escaients. Una collita granada per a una millor destinació.

En aquesta ocasió ha tocat el torn de repassar la història social i ambiental de la vall de Fuirosos, contrada situada a la banda est del terme de Sant Celoni, a la riba dreta de la Tordera i en plena serra del Montnegre. És una vall marcadament forestal amb una cobertora de suredes i alzinars, la dominant, i de pi pinyer, subsidiàriament, no debades es troba situada a menys de deu quilòmetres de la costa mediterrània. Tanmateix, l’orientació predominant cap al nord i l’exposició solar més aviat obaga, amb el resultat d’un medi frescal i humit, fa que també s’hi trobin nombroses espècies atlàntiques i eurosiberianes, la qual cosa li dóna una singularitat remarcable.

D’ençà la colonització medieval de la vall, el poblament s’ha fixat en masos disseminats al llarg del terme de la parròquia de Sant Cebrià de Fuirosos. A la primera meitat del segle XIX va ser agregat al terme municipal de Montnegre i, més endavant, tots plegats es van integrar al de Sant Celoni. Les activitats agrícoles, ramaderes i, sobretot, forestals, van permetre la supervivència dels seus habitants. Durant els segles XVIII i XIX el seu nombre va fregar els dos-cents, repartits en unes vint-i-cinc cases. Tanmateix, la vall