catalogació duta a terme per Marc Torras sobre la Guerra del Francès a Manresa; com d’explorar el rendiment de la correspondència d’un comerciant seder manresà, en Ramon Brunet, establert a Cadis, i sotraguejat per la dinàmica de la guerra i la interrupció de tràfic comercial, com bé ens explica el professor Lluís Virós. O bé d’aprofundir en un esdeveniment específic com l’incendi que van provocar els napoleònics el març de 1811 a la ciutat de Manresa i que el professor Josep Oliveras reprodueix minuciosament fins gairebé relacionar casa per casa els edificis cremats. El darrer bloc correspon a una bibliografia que recull un botó de mostra de les referències emprades pels autors, i a un únic apèndix que condensa la memòria del programa d’actes organitzat per la comissió del centenari de la Guerra que va organitzar l’Ajuntament de Manresa, redactada per Mercè Argemí.

El cos central del llibre esta configurat, doncs, per textos que obeeixen a orígens diferenciats. Per un cantó, hi figuren les conferències de la Jornada d’estudi abans al·ludides, i, per l’altre, les contribucions expressament encarregades que donen llum sobre aspectes diversos que complementen

una mirada volgudament polièdrica d’aquest llibre. Tres enfocaments temàtics i metodològics vertebren aquestes recerques recents i permeten fer-nos, anant més enllà del fet bèl·lic convencional, una lectura més rica, plural i complexa de l’anomenada Guerra del Francès a Catalunya i en l’àmbit espanyol coneguda com la Guerra de la Independència.

En primer lloc, amb la lectura d’aquest llibre obtindrem un coneixement molt més profund de les vivències quotidianes d’un fet tan excepcional com és una guerra. Per tant, podrem fer-nos una idea més rica de què significa per als homes i les dones d’aquest entorn geogràfic sobreviure en un context de contínues escomeses entre els francesos que dominaven les ciutats importants, però no pas la totalitat del territori català, i els naturals, també anomenats ”patriotes”, que havien de patir les represàlies d’aquells, així com sobreviure quan els aliments i els recursos en general s’havien de “compartir” amb l’invasor. En aquest sentit, totes les contribucions intenten d’aportar testimonis de primera mà que expliquen en primera persona les peripècies viscudes, per la qual cosa hem pensat que era millor respectar-ne la grafia, sense introduir les correccions pertinents, tant si s’expressaven en català com en castellà.