complexitat, des de conflictes de propietat, la reclamació de patrimoni de ciutadans que havien fugit, les facècies de professionals liberals que volien promocionar en la seva carrera o la protecció de possibles desertors, per posar alguns exemples.

L’anàlisi de la memòria de la guerra de 1808 a 1814, que constitueix el segon vessant a destacar, és l’objectiu principal perseguit pel capítol setè, elaborat pel professor [Lluís Ferran] Toledano i jo mateixa. Certament, estem davant d’un enfocament molt innovador que, des de la perspectiva de la història cultural de la política, esta donant molts fruits quan s’ha volgut reconstruir la memòria de la guerra al llarg dels segles XIX i XX, sigui en relació amb els setges de Girona o a propòsit de l’anàlisi de la celebració del primer centenari de la Guerra sota el govern conservador d’Antoni Maura. En aquest capítol es reconstrueix, doncs, la història de la memòria de la guerra a Manresa, fixant-se prioritàriament en la tria dels esdeveniments que no van voler ser “oblidats”, significativament les batalles del Bruc. La pugna pel protagonisme dels “herois” manresans o bé igualadins va desembocar en un dels filons de producció historiogràfica més importants de la història de Manresa,

quelcom assenyalat per mossèn Josep Maria Gasol, però que fins ara no s’havia estudiat d’una manera específica. Perquè tan o més important és el tractament i la interpretació historiogràfica donada a la Guerra – i aquí encara hem d’acudir a la historia de la guerra escrita per Joaquim Sarret i Arbós a principi del segle XX –, i que és l’única visió de conjunt de la qual disposem, com l’anàlisi del record i de la memòria pública, dels diferents usos polítics d’aquesta memòria fins arribar al primer centenari esdevingut el juny de 1908.

El darrer vessant en que aquest llibre contribueix de manera decisiva i determinant a innovar en el coneixement historiogràfic d’aquest període històric és el de la imatge i de la representació de la Guerra. El capítol segon, elaborat pel professor Josep Oliveras, constitueix un deliciós viatge a la Manresa de 1808 a 1814, i traslladarà el lector a submergir-se en un temps que sembla aturar-se, encara que sigui per uns instants. En aquesta visió panoràmica de la ciutat, Oliveras també introdueix la imatge i la percepció que viatgers empedreïts de l’època es feren de la ciutat, des del jutge Francisco de Zamora, que recollí dades estadístiques, però també impressions en el decurs dels seus viatges, a sobretot el baró de Malda, Rafel d’Amat i de