Cortada, que passa per la ciutat de Manresa el setembre de 1810. L’aristòcrata fins i tot tingué temps de visitar una fabrica de xocolata, a la qual estava molt aficionat, com tota la classe dominant catalana del moment.

En una línia semblant se situa el capítol cinquè, escrit pel doctor Daniel Yépez, a través de l’ús de les cròniques de viatgers anglesos com Sir John Carr – que s’apropa a Catalunya l’estiu del 1809 – o dels informes militars enviats pels agents britànics. De fet, aquest historiador ha estudiat amb profunditat en la seva tesi doctoral el paper exercit pels britànics en la peninsular war, tal com aquests l’anomenen. Així, fixa l’atenció en la imatge que els militars britànics tingueren dels catalans durant la Guerra, però també en l’interès que aquesta despertava en les memòries i els informes que escrivien i que també es reflectien en la premsa anglesa, com en dóna compte en relació amb els fets militars desenvolupats a la Catalunya central. Aquestes fonts no havien estat amb prou feines explotades, si n’exceptuem la ingent obra desenvolupada per l’historiador Maties Ramisa, que ha treballat a bastament els fons documentals dipositats als arxius francesos.

Alguns capítols travessen aquesta divisió que mai no acaba de ser del tot taxativa. La percepció de militars italians com el major Camilo Vacani o el ressò llunya, però alhora tan proper, de les heroïcitats dels catalans a la veïna Portugal, al costat del mite del Bruc, construït l’endemà mateix de les batalles, es barregen en el capítol del professor Moliner; mentre que tant els professors Oliveras com Alegre també sedueixen amb els seus escrits els lectors més exigents explorant en els testimonis de les vivències dels manresans durant la contesa bèl·lica.

Continuem sense tenir una visió de conjunt de la Guerra del Francès a Catalunya, tal com se’n feia ressò l’any 1996 el professor Josep Fontana; tampoc no disposem d’una anàlisi actualitzada de la Guerra ni per a Manresa, ni per al Bages, ni per a tota la Catalunya central. Tal vegada encara és un pel d’hora per fer balanços sobre la veritable contribució de l’allau de treballs que ha despertat la commemoració del bicentenari entre els historiadors catalans. Tanmateix, d’allò que estem absolutament segurs és que aquest llibre que acaba de néixer constituirà un referent actualitzat i innovador de la