El capítol sisè, redactat per l’Assumpta Muset sobre la guerra al peu de Montserrat, intenta transmetre la por i la inseguretat que es derivaren de la persecució sistemàtica, dels saqueigs i de la destrucció en una zona militarment molt estratègica, el coll de Can Maçana i els municipis limítrofs de la Guàrdia, el Bruc i Collbató. Un escenari on es van batre les cèlebres batalles del Bruc el juny de 1808, que l’autora explica i en recompta els morts, però al mateix temps, lloc d’escomesa constant entre els sometents de la Catalunya central i les tropes franceses durant pràcticament els sis anys de conflagració, i de refugi de població desplaçada. Per la seva banda, Francesc Serra, al capítol quart, ens apropa a un aspecte recurrent de la supervivència durant la Guerra: la resistència als francesos. La mobilització de sometents, el reclutament a través de les quintes i dels miquelets, així com una anàlisi força aprofundida sobre la casuística de la deserció que travessava tots els estaments de la societat són, entre d’altres, al costat de les benvingudes referències a la presó de Busa al Solsonès, elements tractats en aquest capítol.

Dins d’aquest mateix vessant, el text del professor Antoni Moliner, al primer capítol, concentra l’atenció a estudiar el paper

veritablement clau, i fins ara escassament reconegut, desenvolupat per la ciutat de Manresa com una de les principals capitals de la resistència catalana. No en va, fou la ciutat que gosa discutir l’autoritat de l’invasor cremant el paper segellat, que havia d’acompanyar la nova documentació oficial, en una data tan precoç com el 2 de juny de 1808. Sense oblidar el seu protagonisme com a ciutat escarmentada pels incendis i la devastació, o el fet que fou la primera ciutat a celebrar la promulgació de la Constitució de Cadis l’agost de 1812.

A través d’una anàlisi microhistòrica i de l’ús d’una documentació poc explorada, com és la judicial procedent de l’Arxiu Comarcal del Bages, el professor Pau Alegre s’endinsa al capítol tercer en l’estudi dels conflictes civils que visqueren les elits manresanes durant aquests anys, i intenta d’esbrinar-hi el rerefons de la guerra en tant que besllum o bé evidència. Així mateix, aquesta contribució ens permet d’observar el funcionament de la nova justícia, la constitucional, establerta entre 1812 i 1814, de la qual cosa fins ara pràcticament no sabíem res. Una recomposició de la vivència específica de la guerra experimentada per les capes altes de la societat manresana, amb tota la seva