prolixitat, pot ser una de les objeccions a la monografia del Sr. Llobet. Però és el mateix autor qui s'interposa a les planes introductòries en advertir que: "D'alguna manera, l'abundància de dades podrà semblar excessiva. Ha estat a causa del destí del treball atès que en ser efectuat com a tesi doctoral s'ha procurat completar l'estudi al màxim, amb la citació d'antecedents i relacions que en un altre context no hauria calgut fer." El caràcter de tesi doctoral imposa així mateix un mètode rigorós, una escolàstica sistemàtica, en la qual les diverses peces o capítols se segueixen en successió ben ordenada; mètode i sistema que actualment comença a superar la geografia regional, de pas cap a una concepció més lliure i flexible, en què els fets són agrupats de forma que s'acusin els centres d'interès de millor manera així com valorats els diversos conceptes mitjançant el joc de contrastos i clarobscurs, de manera semblant com el pintor combina i composa els objectes del quadre a fi i efecte que la llum hi joguinegi, atès que no al oblidar que la descripció regional no només ha de ser

una obra científica sinó que també pot ser un art. Però aquesta novetat no és recomanable d'aplicar en una tesi doctoral, la qual ha de ser tasca de mètode i disciplina que deixi l'autor en possessió de la tècnica adient per a tota classe de treballs ulteriors. En aquest sentit, no hi ha cosa més recomanable que una monografia regional, en què s'abracin totes les direccions possibles de la investigació geogràfica. Per altra banda, només quan a Espanya hi hagi un nombre de monografies regionals comparable amb la dels països que avui encapçalen la ciència geogràfica s'haurà fet possible el coneixement i la síntesi de conjunt de la geografia nacional. Per aquesta doble raó, com acreditació d'un mètode i una tècnica de treball, i com una contribució valuosa al coneixement de la geografia espanyola, l'obra del Sr. Llobet mereix ésser destacada com a camí a seguir per als estudiants i futurs investigadors de la nostra ciència geogràfica. [Manuel de Terán, ressenya a Estudios Geográficos, 33 (1948), p. 701-705; versió catalana de P. Alegre]