Editada per l'Instituto "Juan Sebastian Elcano" i l'Estación de Estudios Pirenaicos, bo i esmentant a la seva portada l'honrós premi Menéndez Pelayo que a l'autor li va ser atorgat l'any 1945, l'aparició d'aquesta monografia fa bones les esperances dels qui confiem en un renaixement dels estudis geogràfics a Espanya i la nostra incorporació als afanys i neguits de la ciència geogràfica moderna.

La renovació que aquesta ha sofert, ha estat tan pregona que, la continuïtat evolutiva mantinguda en altres dominis científics ha quedat trencada. Els conceptes, els fonaments, els mètodes, han quedat transformats de dalt a baix. Com a ciència de síntesi, aixopluc de continguts i resultats d'altres molt diverses, la geografia ha tingut de fer temps perquè aquestes assolissin un grau suficient de maduresa, de manera que aquesta dependència és, per altra banda, un estímul continuat de progrés i evolució com sigui que la innovació a qualsevulla tindrà la seva repercussió en la pròpia ciència geogràfica. Aquesta renovació fa més peremptori el nostre esforç per a l'existència d'una contribució espanyola a la geografia moderna, tan honrosa, pel cap baix, com l'assolida en altres dominis del coneixement.

És per això que donem tanta importància l'aparició d'una obra que, com la present, revela un treball pacient i esforçat, presidit, i això és el més significatiu, per un mètode i una visió dels problemes en l'ona dels de la geografia actual.

A vint quilòmetres de la riba mediterrània, amb els seus pics enlairats a 1.700 metres, el Montseny es, com recorda el Sr. Solé en el pròleg que precedeix l'obra, l'exemple més representatiu d'un massís hercinià mediterrani, definició geològica que subratlla l'interès de la regió estudiada pel Sr. Llobet el qual, per la seva part, diu que el Montseny "forma un bloc paleozoic redreçat , entorn del qual s'han format depressions perifèriques". L'estudi d'aquest massís es fa, rere el capítol d'introducció, en un altre més ampli, titulat Generalitats morfològiques. Dintre d'aquest, la geologia ocupa el lloc just per a l'explicació morfològica, base indispensable de qualsevol estudi regional. Ni desconeixement de la constitució i evolució geològica, ni extensió excessiva del seu estudi; ambdós extrems són evitats pel Sr. Llobet. En canvi, tot allò que és morfològic, les superfícies d'erosió, el modelat de la xarxa fluvial, el relleu epicíclic són estudiats amb cura. D'aquest estudi la personalitat del Montseny resta palesa: