massís paleozoic, anivellat en part per una peneplana fossilitzada per materials triàsics, rejovenida per dislocacions tabulars arran dels plegaments alpins i sotmesa a l'acció de cinc cicles d'erosió successius, reconeguts mitjançant l'estudi de les espatlleres d'erosió i del perfil longitudinal dels rius.

L'estudi del clima i la hidrografia és així mateix prou detingut, tot i la penúria de dades documentals, els quals només en una estació meteorològica s'arriba al registre de cinc anys consecutius, una insuficiència suplerta en part mitjançant l'estudi de la vegetació natural i els conreus. Amb aquests elements l'autor arriba a discernir el règim de vents i el de les pluges i les temperatures, amb la qual cisa pot diferenciar tres zones climàtiques en relació amb l'exposició dels vents mediterranis i als estatges altitudinals.

La importància que té al Montseny la vegetació com a introducció a la geografia humana, i en especial als gèneres de vida i a les activitats que se'n deriven, justifiquen l'extensió esmerçada a l'estudi de la vegetació, un dels més reeixits de la monografia ressenyada. L'àmbit de les diverses espècies forestals (pi pinyer, alzina, surera, castanyer, faig, avet, bedoll) i la seva

explicació per factors climàtics i ecològics, és delimitada i analitzada amb un rigor el qual revela una observació pacient i acurada, tot plegat dintre del marc d'una regió que, per la seva proximitat al mar i per la seva altitud, ofereix un mantell vegetal tan variat com extens. Un mapa a escala 1:50.000 acolorit d'acord amb el procediment aplicat per H. Gaussen a la seva obra La végétation de la moitié orientale des Pyrenées, registra en forma gràfica els resultats i n'hi ha ben bé prou per a considerar-lo com la il·lustració més bonica de l'obra.

No gaire més de tres planes, dedicades a la fauna, completen el conjunt que podríem considerar com la primera part de l'obra, consagrada a l'estudi fisiogràfic del Montseny, el qual ocupa un poc més de la quarta part de l'obra sencera i serveix de sustentacle a la més extensa, dedicada a la geografia humana.

Aquesta s'inicia amb el capítol dedicat al poblament. Restes arqueològiques i documentació esparsa són examinats per a rastrejar la seva evolució des de la primera instal·lació preromana i romana fins als nostres dies. La font d'informació més important són els fogatges dels segles XIV,