econòmica. Tanmateix, i com a complement d'aquests, n'hi ha un altre dedicat a les comunicacions, el qual també serveix de base i introducció a l'estudi dels pobles i llocs. Aquest s'enfila amb la distinció entre hàbitat rural i urbà, d'acord amb el criteri avui dominant del gènere de vida i activitat, bo i seguit per l'estudi dels vuit nuclis de població principals, l'examinació dels emplaçaments, els orígens i desenvolupament, les funcions i altres trets d'interès.

L'estudi de l'habitatge desplegat pel Sr. Llobet es recolza amb el principi purament geogràfic que la casa és una eina adaptada al treball agrícola o ramader, tal i com va ser definida per A. Demangeon. En base a això en resulta la distinció entre casa de llaurador o cerealista, la casa de la muntanya, adaptada a la ramaderia, i la casa artesana o jornalera dels nuclis rurals. "En resum --diu l'autor-- la distribució de la casa és regulada pels gèneres de vida i la tradició secular, que li ha assenyalat unes directrius generals."

Hi ha un aspecte, sovint menystingut en les monografies regionals, que el neguit del Sr. Llobet per a no deixar fora de la seva descripció cap fet o factor susceptible de contribuir a la caracterització del Montseny,

no ha deixat escapar. Ens referim als fenòmens derivats de la integració de la comarca en la vida política del país; als fets, doncs, de la geografia política estudiats al capítol final. Un capítol breu, certament, atès que tracta una comarca rural en la qual no existeix cap centre urbà d'importància, però on existeix, tanmateix, una vinculació als organismes polítics rectors de la nació, la influència de la qual comporta reaccions de faiçó geogràfica.

Amb la mateixa intencionalitat exhaustiva s'orienten els apèndixs documentals i la relació bibliogràfica, abundosa, alhora ben seleccionada, en aquelles obres que pel seu caràcter general no tenen relació directa amb la comarca objecte d'estudi, però la lectura de les quals proporciona les perspectives generals amb les quals es poden desbrossar els temes d'estudi. I el mateix caràcter té el conjunt d'il·lustracions (fotografies, mapes i esquemes) que acompanyen pas a pas el desenvolupament sencer de l'obra, de tal manera que no hi ha fet o idea de certa entitat que no s'hi trobi reflectit.

Aquesta intencionalitat exhaustiva, aquest neguit per assolir una obra completa en la qual no es deixi per verd cap detall ni aspecte, amb el risc de caure en el defecte de la