Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Salvador Llobet: El medio y la vida en el Montseny: estudio geográfico. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Juan Sebastián Elcano. Estación de Estudios Pirenaicos, 1947, XI + 518 p. Pròleg de Lluís Solé Sabarís. | Ressenya de M. de Terán (1948) : pàg. 1 · 2 · 3 · 4 · 5 |
XV i XVI. La seva anàlisi revela una tipologia de poblament dispers, el qual va pujar muntanya amunt fins assolir els nou-cents metres al segle XVI. La conquesta de la muntanya prossegueix durant els segles XVII i XVIII i, ja a l'època contemporània, l'any 1860, ja són trenta les masies que superen els mil metres la més enlairada de les quals havia assolit els 1.220 metres. Quant a la població disseminada, tendeix a disminuir a partir de la data esmentada. Amb això ens endinsem ja en el capítol dedicat a La població moderna, el qual inclou una anàlisi minuciosa de la densitat de població, de la seva distribució i del moviment demogràfic en base a les dades facilitades pel Cens i pel Nomenclàtor. L'anàlisi dels fenòmens del poblament és seguit pel de les formes d'activitat, gèneres de vida i producció agrícola, forestal, ramadera i industrial, sense oblidar el de l'ocupació primerenca del territori i el de les modalitats de tinença de la terra, entre les quals figuren algunes formes d'empriu o propietat col·lectiva, característiques del Montseny. L'agricultura és l'ocupació dominant a peu de muntanya amb l'ajuda del |
reg artificial, regulat per pràctiques consuetudinàries d'arrel col·lectiva. A la muntanya pròpiament dita predomina el bosc i els conreus raregen. L'olivera i la vinya tenen el seu estatge òptim entre els tres-cents i els quatre-cents metres. La vinya, l'extensió de la qual ha estat molt reduïda per la fil·loxera, ateny una altura màxima de 938 metres, i l'olivera arriba als vuit-cents. A peu de muntanya no només l'extensió de la zona conreada és més gran, sinó que també ho són els rendiments i la varietat de conreus. L'agricultura s'associa amb la ramaderia. A muntanya predomina el bestiar vacum d'engreix per a carn mentre que a la plana s'orienta la seva explotació cap a la producció de llet. El bestiar oví transhuma de les pastures estiuenques dels cimals als hivernacles del pla. El bosc com a horitzó de treball, és el títol d'un altre capítol de l'obra. S'hi estudien els diversos aprofitaments del bosc: extracció de fusta, fruita, carbonet, etc., com a elements de vida subsidiaris per a la població del Montseny. La indústria té el mateix caràcter, tant en la seva forma arcaica com en les seves manifestacions modernes, objecte del capítol següent i darrer dels esmerçats a l'activitat |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 16 de novembre de 2009 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |