Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Salvador Llobet: El medio y la vida en el Montseny: estudio geográfico. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Juan Sebastián Elcano. Estación de Estudios Pirenaicos, 1947, XI + 518 p. Pròleg de Lluís Solé Sabarís.   Ressenya de M. de Terán (1948) : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

XV i XVI. La seva anàlisi revela una tipologia de poblament dispers, el qual va pujar muntanya amunt fins assolir els nou-cents metres al segle XVI. La conquesta de la muntanya prossegueix durant els segles XVII i XVIII i, ja a l'època contemporània, l'any 1860, ja són trenta les masies que superen els mil metres la més enlairada de les quals havia assolit els 1.220 metres. Quant a la població disseminada, tendeix a disminuir a partir de la data esmentada.

Amb això ens endinsem ja en el capítol dedicat a La població moderna, el qual inclou una anàlisi minuciosa de la densitat de població, de la seva distribució i del moviment demogràfic en base a les dades facilitades pel Cens i pel Nomenclàtor.

L'anàlisi dels fenòmens del poblament és seguit pel de les formes d'activitat, gèneres de vida i producció agrícola, forestal, ramadera i industrial, sense oblidar el de l'ocupació primerenca del territori i el de les modalitats de tinença de la terra, entre les quals figuren algunes formes d'empriu o propietat col·lectiva, característiques del Montseny. L'agricultura és l'ocupació dominant a peu de muntanya amb l'ajuda del

 

reg artificial, regulat per pràctiques consuetudinàries d'arrel col·lectiva. A la muntanya pròpiament dita predomina el bosc i els conreus raregen. L'olivera i la vinya tenen el seu estatge òptim entre els tres-cents i els quatre-cents metres. La vinya, l'extensió de la qual ha estat molt reduïda per la fil·loxera, ateny una altura màxima de 938 metres, i l'olivera arriba als vuit-cents. A peu de muntanya no només l'extensió de la zona conreada és més gran, sinó que també ho són els rendiments i la varietat de conreus. L'agricultura s'associa amb la ramaderia. A muntanya predomina el bestiar vacum d'engreix per a carn mentre que a la plana s'orienta la seva explotació cap a la producció de llet. El bestiar oví transhuma de les pastures estiuenques dels cimals als hivernacles del pla.

El bosc com a horitzó de treball, és el títol d'un altre capítol de l'obra. S'hi estudien els diversos aprofitaments del bosc: extracció de fusta, fruita, carbonet, etc., com a elements de vida subsidiaris per a la població del Montseny. La indústria té el mateix caràcter, tant en la seva forma arcaica com en les seves manifestacions modernes, objecte del capítol següent i darrer dels esmerçats a l'activitat

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
16 de novembre de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat