Ací el visitant no sols copsa d'una ullada tot el que hi ha, sinó que es fa càrrec tot seguit de les característiques dels treballs i procediments cartogràfics emprats en la representació del terreny de Catalunya. L'escola cartogràfica francesa s'enfronta amb l'espanyola i la guanya, sens dubte pel relleu que sap donar a les representacions sense ofuscar la claredat ni negligir el menut detall. Per a dir-ho en un mot: la cartografia oficial espanyola, militar o civil, a més o menys gran escala, malgrat de la precisió geodèsica i dels treball de camp, és "inexpressiva". Hom ha volgut corregir en els darrer fulls aquesta inexpressió, almenys en el relleu, per mitjà d'un ombrejat en els darrers fulls i no s'ha fet més que empastifar-les. Per la nostra part, agrairíem que aquest ombrejat fos suprimit.

No obstant, malgrat de llurs diferències notables, les dues cartografies s'agermanen en la manca de respecte a la nomenclatura catalana. Els noms hi són malmesos i escrits bàrbarament. És una tara antigeogràfica. Malgrat dels acords presos en els darrers congressos tècnics perquè siguin respectades la toponímia i la toponomàstica de cada poble, creiem que encara passaran

anys abans que aquest respecte oficial sigui una realitat. En el full 86-62 del Mapa Militar de España corresponent a la Seu d'Urgell i Puigcerdà, hom hi ha comptat (*) uns 60 o 70 errors toponomàstics de tota mena!

Enmig de les dues cartografies fatals hi ha l'assaig incipient de cartografia nostrada. Ens referim al mapa que inicià la Mancomunitat de Catalunya. Fet a base de les dades toponomètriques fornides per l'Instituto Geográfico y Catastral de Madrid, amb l'elecció excel·lent dels elements representatius dels relleus i dels fets de geografia humana, l'exquisidesa del procediment tipogràfic emprat i una correcció seriosa de la nomenclatura, constitueixen les fulles d'aquest mapa un goig pels ulls que la miren i un bon instrument de treball. Entre