Han transcorregut onze anys des que el Centre Excursionista de Catalunya feia la primera exposició de mapes de la nostra terra. Era el temps en què se'ns havia fet creure en la concessió imminent d'una autonomia; era el temps en què hom sentia la necessitat immediata d'una estructuració governamental a base de comarques, era el temps que amb tota fuga s'apressava la confecció de fulls del mapa de Catalunya. L'exposició fou filla d'un entusiasme circumstancial, i no obstant aplega una documentació valuosa de cartes antigues i modernes. Els seus organitzadors feren una obra meritíssima en presentar-nos aquell aplec i, sobretot, en catalogar-lo. Fins ara ha estat l'única relació cartogràfica que han pogut tenir a mà els escorcolladors bibliogràfics i els estudiosos.

* * *

Ara les coses han canviat. Els focs d'encenalls ja no ens engresquen; doloroses experiències ens han alliçonat i comencem a no tenir fe més que en el treball que es fa i no en les paraules llampants. N'és una prova, senzilla, si voleu, però expressiva, l'exposició cartogràfica que acaba d'inaugurar el Club

Excursionista de Gràcia, i ho és més encara el catàleg que amb tal motiu ha publicat la seva Secció d'Estudis.

En un piset senzill del carrer, molt gracienc, de Sant Marc, 16, estatge reduït i aprofitat amb encert i bon gust, hom hi ha fet una exposició metòdica i ben seleccionada de cartografia moderna de Catalunya. El visitant, encuriosit, resta sorprès de l'ambient humil de la casa i de la distinció aristocràtica, intel·lectual, del contingut exposat. El poc espai de què disposa aquesta benemèrita entitat excursionista ha servit de disciplina severa, i dins d'ella, amb una intel·ligència clara i entesa, Enric Ribas i els seus col·laboradors, companys de Secció, han exposat els materials més típics. L'agermanament de la secció obligada i el coneixement a fons de la cartografia han produït el més insòlit d'una exposició continguda en una saleta, i contenint el més excel·lent o més representatiu de la matèria exposada.

Aquesta visita ens ha fet pensar en el que hi guanyaríem en deixar de banda els immensos palaus expositors, satisfacció d'empreses i badoqueries col·lectives per tornar a les sales d'exposicions mesurades.