Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Eduard Fontserè: Elementos de meteorología. Barcelona: Gustavo Gili, 1943; 358 pp.   Ressenya d'A. Revenga (1946) : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

En relació amb les precipitacions aquoses, és de gran interès per als conreadors, sobretot els de ribera, que siguin avisats el més ràpidament possible de les crescudes i riuades, les quals, d'altra manera, presentades inesperadament, poden posar en perill les seves vides i les del bestiar, així com malmetre les eines de conreu i parament domèstic.

No són menys interessants les aplicacions de la meteorologia a l'agricultura com ho poden ser a la nàutica. Resulta evident que per l'escenari en el qual es donen les observacions, no tots els fenòmens meteorològics registrats als observatoris terrestres són objecte d'estudi a bord.

Pel que fa a les temperatures, a més a més de l'observació de les dades a l'aire cal afegir-hi el coneixement de la temperatura de l'aigua del mar, presa amb termòmetres instal·lats de manera especial. La quantia de les precipitacions aquoses és un element que no sempre se registra en els vaixells i, quan es determina, els pluviòmetres aplicats només difereixen dels corrents en detalls secundaris d'instal·lació.

En canvi, el vent és l'element meteorològic essencial per als navegants i se'n determinen les mateixes característiques que en terra, però amb el detall de tenir present que la direcció i la força del vent registrats són la resultant d'aquests factors de l'element mateix i de la direcció i velocitat de l'embarcació.

 

Per ser la causa de possibles sinistres marítims, hom presta gran atenció a les boires, l'origen de les quals a la mar rau en la diferència de temperatures entre l'aire i l'aigua superficial. Al revés del que passa a terra, són més freqüents a l'estiu que no pas a l'hivern i es produeixen pel pas de masses d'aire calent sobre les superfícies d'aigües fredes. Una peculiaritat del mar són els petits corrents de convecció motivats per la situació d'aire fred sobre aigües tèbies, uns corrents que originen el fenomen denominat mar fumejant, per les alenades de boira que s'enlairen i esvaeixen de sobte; són típiques dels mars glacials.

L'observació de les onades és molt important per ser un dels primers signes que posen sobre avís de la proximitat d'una borrasca i en senyalen la seva direcció. L'observació de les onades inclou el rumb de la seva procedència, la seva alçada i la longitud i velocitat de propagació.

Hi ha una sèrie de fenòmens esporàdics l'observació dels quals a la mar resulta d'especial interès per a la meteorologia, com són les tempestes, les aurores polars i el foc de Sant Telm; altres en tenen per a la oceanografia, com és el cas dels corrents costaners i de la marea, els gels flotants i les migracions d'animals terrestres i marítims. Finalment, els bòlits i la llum zodiacal són d'interès per a l'astronomia. De tots aquests fenòmens, el que més importa al mariner, pels perills que comporta, és el dels gels flotants.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
29 d'octubre de 2009
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat