Per a l'autor que domina la disciplina, la redacció d'una obra no ofereix dificultats quan els lectors de la qual estan constituïts per especialistes en la matèria. Altrament passa quan les pàgines van dedicades al gran públic, atès que aleshores no n'hi ha prou amb la competència de l'autor en les matèries que tracta, sinó que al mateix temps li calen qualitats d'expositor fora del comú a fi i efecte que els iniciats en la disciplina, davant els quals només cal presentar allò que puguin comprendre bonament, però sense estalviar el mínim de nocions sense les quals els propòsit de l'autor faria fallida de forma irremeiable.

Les consideracions precedents vénen a tomb davant el caràcter d'obra de divulgació dels Elementos de meteorología publicats per l'eminent professor Eduard Fontserè, obra en la qual conflueixen de manera perfecta els trets exigits a una obra de divulgació, els quals hem esmentat abans.

La claredat de l'exposició i la justa mesura de l'extensió dels temes tractats, constitueixen les qualitats principals de l'obra que comentem en aquestes ratlles. Qualsevol dels seus capítols podria aportar-se com a prova de l'afirmació anterior; tanmateix, i en particular, fa bo de destacar la primera part del tractat, en la qual s'estudien els diversos elements meteorològics, capítol la lectura prou agradosa del qual serveix de pòrtic encoratjador per a seguir pàgina.

Atesa la finalitat que persegueix aquest tractat, ben obligat era el detall acurat amb el qual s'estudien les condicions que ha de tenir l'estació meteorològica i es descriuen els diversos aparells, la seva instal·lació adient, els defectes que puguin presentar i la forma correcta com cal efectuar les observacions. Qui segueixi puntualment totes les regles que l'autor dicta, estarà en condicions d'obtenir dades útils en una xarxa d'observatoris d'aquesta classe.

En el capítol que fa referència al clima local, s'exposa amb gran concisió, la qual cosa no exclou la claredat, la forma d'obtenir els valors mitjans dels elements integrants del clima i de representar gràficament les seves variacions. L'interès que aquestes clarícies tenen per al geògraf se sobrepugen en el capítol esmerçat a la classificació dels climes: segons la latitud geogràfica (en les cinc zones, tòrrida, temperades i glacials); segons els valors termomètrics, en freds (mitjana anyal inferior a 5º), temperats (entre 5º i 20º) i càlids (superiors als 20º); segons l'oscil·lació anyal, en regulars (oscil·lació inferior a 10º), moderats (entre 10º i 20º) i extremats (superior a 20º); per la seva distància a l'oceà, en marítims i continentals; la classificació de Lang, fonamentada en el seu factor de pluviositat; la de Martonne, segons els índexs d'aridesa, i la complexa de Köppen.