d'etiquetar els mapes i els panorames exhibits en bons i dolents, i el comissari deixa ben clar que la frontera entre una i altra secció és ben difícil de traçar. Dintre d'aquests dos grans contenidors, la compartimentació té un caràcter marcadament temàtic: "la plasmació gràfica del domini", "els paisatges de l'aigua", el "repte de la representació del relleu, "l'urbs" i "la construcció d'una perspectiva de la ciutat de Lleida" en el cas de la primera secció; i "la recreació històrica: Cèsar a Ilerda", "apologia dels vencedors. L'espectacle bèl·lic", "Beaulieu: l'escenari de la guerra esdevingut producte comercial", "paisatges imaginats" i "175 anys de la província de Lleida" en el cas de la segona. La claredat dels títols m'excusen de donar-ne més explicacions. Si més no, llegiu les que dóna el mateix comissari al Catàleg al costat de la reproducció de cada peça i us en donarà satisfacció completa.

Com escriu el professor Rosselló en un llibre d'edició recent, la temàtica militar domina la producció cartogràfica de les nostres terres amb anterioritat al segle XIX. Però en alguns llocs més que no pas en altres. És evident que la militarització multisecular soferta per la ciutat de Lleida ha motivat la realització d'una part molt considerable de les seves interpretacions gràfiques i en quantitat molt superior a altres contrades de la seva àrea d'influència tradicional. En aquest context, l'estructura donada a l'exposició aconsegueix