allunyats. Val a dir que, actualment, la qualitat de les reproduccions facsímils fa dubtar, sovint, entre quina és l'original i quina la còpia. En el cas de deu peces de gran significació, l'organització de la mostra s'ha conformat amb aquests succedanis documentals. Tanmateix, la contemplació dels manuscrits, per posar el cas de l'exemplar únic més evident, resulta sempre molt més gratificant que no pas la de la seva fotografia o escanejat. Els organitzadors de la mostra van maldar per aconseguir la cessió temporal de les peces més destacades, algunes de les quals no havien estat mai presentades al públic català. Se'n va sortir prou bé.

El valor afegit de la mostra lleidatana ha estat, precisament, la incorporació a la mostra d'una bona colla de documents els quals reblen a bastament les llacunes al·ludides abans. Són quinze peces de primera mà, de gran valor material, testimonial i científic portades expressament des de centres de documentació de París, Florència, Madrid, Sevilla, Barcelona i de diversos arxius de la pròpia Terra Ferma. No cal dir que la significació d'aquests documents, com poden ser el croquis dels termes de Verdú, Recot i Valerna de 1268?, o el plànol de Solsona de 1743, o bé el mapa de la Ribalera de 1788, els dóna un protagonisme molt considerable en l'exposició. Fins i tot, hom pot arribar a pensar