Maldem per anar encuriosint la nostra gent, i sobretot els excursionistes i estudiosos, en el coneixement de les terres ponentines; voldríem que els escamots rodamunters no s'encaminessin sempre cap al Pirineu, sinó que compartissin les excursions pel muntanyam septentrional amb altres per la Catalunya nova més extremera. També en ella hi han de trobar bells panorames de muntanyes (Prades, Montsant, Cardó, els Ports, Morella) i, àdhuc, paisatges humans desconeguts a la Catalunya Vella; pobles terrosos d'un fort llevat moresc (Pla de Lleida, Garrigues, Ribera d'Ebre); pobles de pedra amb una certa monumentalitat que deixa entreveure relacions amb Itàlia (Horta de Sant Joan, Vall-de-roures, Calaceit, Morella); pobles que guarden en llurs cellers vins delitosos (Vinebre, Priorat...)

En evocar el vi bo paladejat ho fem pensant que l'excursionista ha de saber gustar totes dels gràcies de la terra, que així s'encantarà davant la senzillesa d'una esglesiola romànica mil·lenària, o gaudirà per sempre més el record de l'escalada d'un cim ingent, deu també sentir l'emoció d'haver vist uns bells rostres

amb ulls encuriosits que s'han abocat a les finestres per veure'ls passar amb la motxilla a coll, o bé la fruïció d'haver clavat les dents en la fruita sucosa d'una horta de riberal, quan la set ens resseca la gorja i el gust de la polpa saborosa ens fa venir al pensament els versos alcoverians:

  i fruites que es fonen dins la boca fresca
  plena de rialles de la joventut...

Però aturem-nos ací, que si seguíem pel camí dels records inoblidables trets de les excursions a través de totes les comarques d'ençà i enllà del Llobregat, des de muntanya a la marina, no acabaríem, ni ens quedaria lleure per parlar dels dos llibres suggeridors d'aquestes ratlles.

Els dos volums, encara que prou diferents l'un de l'altre i publicats amb mig any de diferència, vénen a ésser una aportació, l'un, a posta, l'altre per coincidència, del nostre panegirisme ponentí.

* * *