que sovint imprimeixen el país amb notes ben distintives, i, per fi, evocar el moviment dels ports, el traüt de les ciutats febroses, el colorit i la vibració dels mercats i del tràfec cada dia més adelerat per les carreteres i vies fèrries.

Sols després de superposar el panorama físic i el panorama humà de Catalunya podrem entreveure la representació mental que perseguim. Pels motius exposats, anem a dedicar al final de l’obra compendiosos articles referents a l’Agricultura, a la Ramaderia, a la Indústria, al Comerç i a les Comunicacions. [pp. 714-723]

Índex toponímic [725-741]

Índex de làmines en color i en hèliogravat [743 : 29 làms. encartades entre les planes de text].

Índex de mapes [743-4: 12 mapes encartats entre les planes de text; les planes de text només inclouen fotografies, cap mapa; a més a més, inclou un mapa general de Catalunya].

[Procedència de les 443 fotografies a mitja plana o sencera que il·lustren l’obra, 744]

[Darrera l’Índex General, pp. 745-6, es disposa una plana addicional sense numerar en la qual l’autor amplia la nòmina de regraciaments del prefaci al Dr. Agustí Duran i Sanpere, Pere Català Roca i Joan Coromines, entre d’altres persones i empreses, i, en general, als subscriptors de l’obra, distribuïda en fascicles des de l’any 1954 fins al 1957. I acaba així:]

Voldríem haver-nos apropat als capitals objectius perseguits, a bastança per a no defraudar massa les il·lusions dels lectors que ens han seguit en el pelegrinatge pels camins del Principat. I quedaria satisfeta la nostra més cara ambició si el llibre els mereixés estima suficient per a guardar-lo amb desig de fullejar-lo, trobar-hi delectança i, sobretot estímul i guiatge que els ajudés a entreveure l’esplendent riquesa de contrastos dels nostres paisatges, gràcia suprema de les terres catalanes.