Importa endemés esguardar mentalment el curs de nombrosos corrents que solquen el territori; els aspectes variants al llarg del traçat, els engorjats que han obert, les cascades i ràpids que formen, els llacs i embassaments que alimenten, l’ornament de garlandes, arbredes i d’hortes riberenques que fecunden, i atendre també a les característiques del seu règim determinat per la naturalesa litològica de llurs conques i la quantitat de pluges que s’hi precipita.

Per fi, és també necessari situar les belleses i curiositats de la naturalesa més notables i excepcionals que constitueixen els joiells més preuats del paisatge; situar-les i tractar d’explicar-se’n l’origen. Citem, a més dels imposants congostos de les Nogueres, les constel·lacions de llacs que esmalten l’Alt Pirineu; la singular estructura i la monumental i sorprenent silueta d’algunes muntanyes: el Montserrat sobretot, les de Busa i dels Bastets, el Pedraforca, Puigsacalm, el Far i Rocacorba, el Montsant i el Caro, el Cadí, la regió de les Maleïdes i altres nombroses de l’Alt Pirineu, i, per acabar, els variats aspectes de morfologia costanera que adquireixen indescriptible magnificència en el sector de la famosa Costa Brava.

Tot aquest esforç d’imaginació no abastaria encara a satisfer la nostra cobejança: ens permetrà d’albirar mentalment la Catalunya física, però nosaltres aspirem que l’impuls de la fantasia ens condueixi també a la contemplació ideal de la Catalunya ocupada i animada pels homes, transformada i embellida per obra d’homes. Il·lustrats per la carta demogràfica publica en l’obra, hem de saber veure i comprendre per què la població, extraordinàriament densa al Barcelonès, centre vital del Principat (onze mil habitants per quilòmetre quadrat), va minvant per franges paral·leles fins a l’extrem NW, on es redueix a vuit habitants per quilòmetre quadrat, i explicar-nos després la distribució de les ciutats, viles i poblets i llurs estils diversos que responen a les condicions geogràfiques de les comarques respectives.

I sobretot convé imaginar-se en el clos català les gernacions feinadores lliurades a les activitats més diverses: els pastors amb els seus ramats als pasturatges de muntanya; els destralers als boscos; als pescadors en mar o a les platges; els miners sota terra; els pagesos als camps que embelleixen el sòl amb la policroma catifa dels conreus més varis; els artesans als tallers; els obrers a les fàbriques,