Regió pirinenca [124-200]
Regió prepirinenca [201-252]
Regió central [253-326]
Regió urgellenca [327-382]
Regió prelitoral [383-548]
Regió litoral [549-710]

Cloenda [713-723]

Hem donat fi a la relació de les regions naturals i de les comarques que les integren . Ens ha esperonat l’afany d’acostar-nos tant com ens fos possible a cobejables objectius insinuats ja en el preàmbul. Interessa ara de formular de nou i remarcar els següents:

• Mostrar la insòlita diversitat d’aspectes que presenten les terres catalanes, difícilment superada en cap altre país del món d’extensió similar.
• Despertar la pruïja d’esbrinar les raons geogràfiques que originen les mutacions del paisatge que es succeeixen innúmeres i sorprenents arreu.
• Incitar la fantasia del lector i oferir-li estímul i guiatge per a escalar un excels punt d’albir des d’on es pugui desplegar sobre el panorama ideal de tot el Principat.

Per a realitzar amb algun profit els dos últims designis, cal tenir idea de les principals causes eficients de diversificació: latitud i relleu, sobretot en tant que influeixen sobre el clima; situació de les comarques entre elles i referida al Pirineu i a la Mediterrània; distribució dels diferents nivells geològics sobre el territori. Cal fitar després els contrastos més colpidors entre els molts que es produeixen en l’àmbit català: a l’impressionant espectacle dels pics sobirans de NW introduïts als basardosos dominis de les neus perpètues, oposarem la placidesa de les zones de marina; amb el quadre botànic de les gelades eminències pirinenques que evoca imatges de les zones àrtica i subàrtica, enfrontarem la vegetació del litoral amb palmeres, eucaliptus, tarongers, llorers, figuerasses, atzavares i altres plantes que desperten reminiscències de la zona subtropical; amb l’asprivesa de la laberíntica xarxa de serres que accidenta les tres quartes part del país, contrastarem l’encís de les grans planures i dels plans més reduïts de les depressions, conques i cubetes que donen vida, sentit i nom a diverses comarques catalanes. Cal recordar que entre els dos móns més oposats i distints, el pirinenc i el del litoral, s’interposa un país de transició integrat sobretot per la gran depressió central, el caràcter la qual i els trets particulars de les seves comarques s’exposaren oportunament.