En resum: "Aquesta presència humana en el territori ha deixat una gran diversitat de testimonis que avui caracteritzen el paisatge de Cerdanyola i que són un reflex de la seva dilatada història. Un paisatge que és el resultat d’una llarga relació, no sempre equilibrada, entre els grups humans que hi han viscut i el medi natural que els envoltava. Un paisatge que, durant milers d’anys, ha estat modelat per les activitats agrícoles i que només en els darrers cent anys ha vist com els processos urbans i industrials modificaven completament la seva fesomia" [79]

El desplegament de l’estudi de l’estat ambiental del campus es presenta sota el títol més general d’Els tres móns del Campus. Ve a ser el nucli de la publicació. Es reparteix en tres vessants: el món gris [115-143], el món verd [145-212] i el món blau [213-250], els quals, de conjunt, constitueixen una contribució molt valuosa per al coneixement i difusió de la seva diversitat paisatgística. És un esquema classificador que el mateix Boada ja havia emprat en una publicació antecedent.

Els espais construïts de la UAB, tant en vertical com en horitzontal, vénen a ser un 25% de la superfície del campus (260 ha aprox.). Són el món gris construït d’ençà l’any 1970 sobre les terres de tres grans masos: can Domènec, can Miró i can Magrans. Aquest apartat serveix per a inventariar les espècies faunístiques i vegetals que, a poc a poc, han colonitzat els intersticis deixats pel ciment i l’asfalt en un repàs gairebé exhaustiu de les morfologies arquitectòniques: voreres, parets, finestres, teulades, etc., sense oblidar el clavegueram.

El món verd ocupa un 72% de la superfície total del campus la qual cosa es fa notar com "un fet insòlit", oimés si tenim en compte que combina els dos biòtops bàsics, el forestal i l’agrícola i ramader, a més a més del sistema ornamental d’enjardinament i verd viari, amb una superfície total i varietat no gens menyspreable. Cal recordar que "la superfície ocupada per la UAB havia estat dedicada durant més de tres mil anys a ús agrícola, base econòmica de la zona fins la construcció de la universitat. Aquesta nova etapa va significar la reducció de la part més representativa d’aquests espais agrícoles, tot i que encara resten alguns camps mereixedors de ser conservats" [145]