Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Martí Boada i Laia Capdevila: Barcelona. Biodiversitat urbana.. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2000; 254 pp. + colofó; presentació de Joan Clos i Imma Mayol; ISBN 84-7609-938X. |
Introducció dels autors pàg. 1 · 2 · 3 |
L'any 1999 el grup de treball de Biodiversitat del Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Barcelona, formulà la conclusió que calia avançar en la naturalització de la ciutat. Barcelona compta amb una llarga i notable tradició jardinera. Les diferents estratègies de verd urbà al llarg de la història política de la ciutat es poden considerar de forma general reeixides, bé que amb alguns episodis ben migrats, particularmenf durant el franquisme, en què alguns consistoris afavoriren un creixement urbanístic especulatiu, que deixà el municipi barceloní sota mínims. La normalització democràtica ha permès consolidar, a partir dels Jardins Històrics, un patrimoni viu amb més de 150 jardins, un nou Jardí Botànic i el Parc de Colllserola, un parc metropolità compartit amb municipis veïns. Un canemàs que, sense ser un devessall, constitueix un interessant escenari per a l'acolliment d'una remarcable diversitat biològica, malgrat que és insuficient entendre la naturalització de la ciutat com una ampliació estricte del verd. |
La ciutat s'expressa, en forma de petjada ecològica, molt més enllà del que són els seus límits administratius. L'estimació de la petjada ecològica de Barcelona dóna un valor proper a les 3,5 hectàrees per persona i any. Encara que aquest valor sigui orientatiu, la petjada ecològica global del municipi de Barcelona se situaria en unes sis-centes vegades la seva extensió. En la cultura de la sostenibilitat no es tracta d'aconseguir allò que és impossible, l'autosuficiència de la ciutat, sinó reduir la seva petjada ecològica mantenint la qualitat de vida dels seus ciutadans. En aquest punt creiem que juga un paper notori l'estudi i difusió del coneixement de la biodiversitat urbana. Per a alguns autors, s'ha d'augmentar progressivament la naturització de la ciutat. Aquest fet representa el foment d'estratègies i accions destinades a incorporar o promoure la naturalesa a les nostres vides, afavorint l'entrada de flora i fauna autòctona, que hauria de portar a una naturació sostenible. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 19 d'abril de 2002 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |