En el present treball, s'ha volgut posar de manifest el valor de la biodiversitat com a indicadora de qualitat de vida del sistema urbà, una biodiversitat referida als hàbitats i organismes vius que formen part del sistema ciutat. Aquesta està estructuralment formada pel que podem considerar biodiversitat captiva, formada per espècies ubicades en habitats pre-urbans que la ciutat, en el seu creixement al llarg de la història, ha absorvit amb els nous paisatges resultants. Aquest seria el cas d'alguns ocells de sotabosc i de bardissa com la merla i els tallarols i d'alguns amfibis.

Paral·lelament, hi ha una biodiversitat induïda, derivada d'algunes activitats i instal·lacions que han afavorit la presència i expansió d'espècies procedents d'altres hàbitats (algunes d'altres continents), com són les cotorretes escapades del captiveri o els bernats pescaires lliures, procedents del zoo. També hi ha una biodiversitat atreta, representada per especies antropòfiles vinculades de forma comensal a l'activitat humana, com la rata comuna o el pardal comú.

Alguns nivells d'aquesta biodiversitat se suporten des d'un punt de vista dinàmic amb uns habitats continentalitzats a la serra de Collserola, connectats en un continuum amb més o menys permeabilitat amb sistemes de característiques semblants integrats a l'Anella Verda. Aquests habitats constitueixen un nòdul de recàrrega per als connectors que peninsulen la mixtura d'hàbitats urbans, com l'arbrat viari o les illes arbrades i enjardinades de la ciutat.

Amb aquest treball s'ha volgut fer un reconeixement als diferents experts i estudiosos que han treballat en el coneixement del medi de la ciutat. Un medi gens fàcil, tradicionalment no gaire apreciat pels naturalistes atrets per sistemes més llaminers, almenys en aparença. És evident que la ciutat de forma clàssica, segurament amb una certa lògica, s'ha considerat un "mal" sistema natural, supòsit que seria qüestionat pels més renovats discursos ambientals, que plantegen la ciutat com un sistema essencial en els quals pivoten la resta. Ho veiem amb la innovadora anàlisi de la petjada ecològica

segueix...