suara esmentada. De fet, autors com Nel·lo afirmen, segurament amb encert, que la ciutat s'estén arreu del territori, esdevenint el territori ciutat com un tot, en un continuum desfronteritzat. Paolo Bifani considera que el futur de qualsevol plantejament de societat sostenibilista de llarg abast passa per com s'estructurin i funcionin les ciutats.

Sempre s'ha dit, ja en els exercicis més primerencs del compromís ambientaL, que per defensar un medi cal conèixer-lo. No cal dir que l'objectiu d'aquest treball és el de contribuir a aquest coneixement en la dimensió de la sostenibilitat biològica, entesa aquesta com un dels valors emergents de la cultura de la sostenibilitat, com una manera de tabular el seu grau de sostenibilitat i, finalment, de qualitat de vida de la ciutat de Barcelona.

El treball, inicialment, defineix la gènesi i els conceptes de biodiversitat i fa una aproximació succinta a la ciutat com a ecosistema, una formulació treballada als anys vuitanta per Terradas i Parés, modernament revisada per Barracó i Parés.

A continuació es presenta una evolució del territori i dels paisatges del municipi des dels inicis de l'holocè, és a dir d'uns deu mil anys fins als nostres dies. Una història ecosocial orientada al coneixement de l'evolució de l'entorn damunt del qual s'ha anat construint la ciutat, amb una aproximació al creixement urbà i a les tensions d'aquest vers el medi.

El corpus principal del treball és L'inventari dels principals biòtops que configuren eL sistema urbà, que descriu aspectes del seu funcionalisme i de la flora i fauna vertebrada que hi habita. Es remarquen les rellevàncies específiques, les espècies més comunes, algunes problemàtiques generades per moderns processos de bioinvasió i els impactes d'algunes espècies al patrimoni arquitectònic.

De fons, es vol que aquest material pugui contribuir a un millor coneixement de la ciutat, des d'una dimensió no habitual: el medi natural urbà. D'una ciutat, Barcelona, que, no sense dificultats però convençuda, s'encara cap a un futur ambientalment segur i solidari.

Martí Boada i Laia Capdevila