Obra de divulgació científica sobre els canvis, les modificacions i les transformacions del paisatge en un àmbit territorial acotat, el campus de la UAB a Cerdanyola del Vallès, en les seves dues dimensions: natural i cultural. Els treballs de base i la redacció de l’estudi van ser efectuats per un nodrit contingent de professors, joves llicenciats i estudiants de la mateixa universitat entre els quals trobem els consocis David Saurí i Antoni F. Tulla, a més a més de Martí Boada com a coordinador amb Roser Maneja. Tots plegats han comptat amb els suport de l’Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals UAB.

En els tres capítols introductoris [15-46] els coordinadors del treball destaquen el concepte de biodiversitat com la clau de volta per a entendre, valorar i potenciar el paisatge en el seu component natural i repassen la legislació europea, espanyola i catalana més significada per a menar la seva protecció davant del repte del canvi ambiental global. En el cas de l’àmbit de l’Autònoma, en concret, l’amenaça era i és prou evident per la pressió antròpica que ha de suportar del seu rodal immediat. Tanmateix, asseguren ja d’entrada, els valors de biodiversitat que es donen al campus de l’Autònoma són destacables. Així ho ha confirmat l’estudi efectuat per a inventariar-los amb la idea de

"conèixer la biodiversitat d’un indret és un bon indicador per apreciar-ne la qualitat paisatgística i ecosocial" [27].

En abordar la dimensió cultural contingut en el paisatge de l’Autònoma, els coordinadors remarquen la urbanització sense aturador de la població mundial per a caracteritzar el seu entorn vallesà. És per això que recorden les teories de l’ecologia urbana i del metabolisme urbà en relació amb la dependència de recursos que el fenomen comporta, uns inputs d’energia que només fan "incrementar el nivell de desordre o entropia en el medi que els envolta" [30]. Val a dir que, en aquest context, sobtarà la manca d’insistència dels coordinadors en les possibilitats de sostenibilitat del campus mentre s’escarrassen en la definició i comentari d’un "ecosistema universitari" específic del campus de la UAB, amb trets distintius dintre del sistema urbà metropolità en el qual és immers. Així, consideren que la "producció intel·lectual o coneixement" [35] és un output diferencial del sistema universitari, quantificable pel nombre de titulats, tesis doctorals i articles publicats en "revistes d’impacte". Els inputs del sistema per a la producció intel·lectual d’un curs acadèmic serien el professorat i el personal d’administració i serveis, els llibres i les revistes, així com el finançament de la recerca.