La introducció s’arrodoneix amb notes estadístiques sobre la situació del campus [53-63] i del seu entorn natural [65-75]. En aquest darrer caient remarquen el desplegament de l’anella verda de parcs metropolitans disposats a les muntanyes de les serralades Litoral i Prelitoral per a destacar el paper que pot tenir el campus de la UAB en el connector del Vallès allargassat des de Sant Llorenç del Munt fins a Collserola malgrat la problemàtica de la barrera imposada per l’autopista AP-7 / B-30 i el ferrocarril del Papiol a Mollet.

El capítol dedicat a la història del campus [81-105] esmerça una bona colla de planes per a donar notícia de les troballes d’instal·lacions, d’utillatge i d’enterraments dels homínids habitants del terme municipal de Cerdanyola, en general, i a l’àmbit de la UAB, en particular, des de les èpoques més reculades. Com passa a tot el Vallès i serralades circumdants, els jaciments arqueològics hi són molt nombrosos i molt rics en parament del neolític ençà. Tanmateix, troballes excepcionals permeten assegurar la presència del gènere humà a les valls de can Magrans i de can Domènec, en les quals s’encabiria l’Autònoma temps a venir, ben bé des del paleolític més antic (-600.000 anys).

La història del terme de Cerdanyola durant les edats mitjana i moderna es confon amb la de la ruralitat catalana en general i encara no ha estat estudiat amb el mateix detall com ho ha estat l’antiguitat. Fou un àmbit clapat de masos cada volta més especialitzats en la producció vitícola, agrupats en un parell de parròquies i atermenats sota a la jurisdicció del baró del castell de Sant Marçal. El nucli urbà actual no va aparèixer fins a la primera meitat del segle dinou, així com l’aglevament de la parròquia i l’ajuntament que perduren fins a l’actualitat. La funció d’estiueig de Cerdanyola, desenvolupada a començament del segle vint i traspassada després a la urbanització de Bellaterra, i l’allau immigratòria i industrialització dels anys cinquanta i seixanta són aspectes tractats més de passada malgrat el gran impacte exercit en la conformació del territori cerdanyolenc actual. En fi, la ignorància recíproca manifestada per la UAB i l’ajuntament de Cerdanyola durant els anys setanta i vuitanta no apareix si no és de manera esbiaixada: "Sovint, especialment aquells que es desplacen en cotxes particulars i a causa del costum estès darrerament d’identificar la universitat amb el barri de Bellaterra, s’ignora que la universitat es troba dins del terme de Cerdanyola del Vallès i que la seva història és la del municipi que l’acull" [105]