Les conseqüències sobre les propietats químiques del sòl han estat tractats per dues comunicacions. Outeiro et al. han estudiat es efectes de les cremes prescrites com a eines emprades a Catalunya per a la gestió del bosc. Desenvolupen un índex de resposta per a cada catió analitzat amb el resultat de trobar com el calci i el magnesi, amb el temps, recuperen les seves concentracions originals. El potassi repunta tan bon punt cessa el foc, per bé que la seva concentració encara resti per sota de l'estat anterior a l'incendi tres anys després de succeït. També sostenen que les precipitacions són un factor clau en la modificació de la concentració de cations en el sòl després d'una crema prescrita. Wanthongchai et al. tracten dels incendis

provocats en els boscos eixuts de dipterocarpàcies els quals han esdevingut una pràctica corrent a Tailàndia. Temen que aquests incendis, massa freqüents, ocasionin una minva de la fertilitat del sòl i, de retruc, de la productivitat del ecosistema. Han comprovat com la pèrdua percentual de nutrients ha estat més elevada en els llocs en els quals s'han produït incendis sovintejats i ha estat més reduïda en els llocs menys afectats pels focs. En la perspectiva d'un decenni, les pèrdues de nutrient observades en un règim d'incendis d'un de sol per a tot el període de deu anys són molt més reduïdes que no pas amb una ocurrència d'incendis més sovintejada.
[Xavier Úbeda; Jorge Mataix-Solera; versió catalana de P. Alegre (2009)]