Són tres les comunicacions que tracten aspectes i processos decididament específics d'erosió del sòl. Cerdà i Doerr examinen l'impacte potencial dels dipòsits de cendres sobre les respostes hidrogeomorfològiques dels pendents durant el període immediatament posterior a l'incendi. La combinació de cendres i fullaraca de pi redueix la sensibilitat de la capa de cendres a l'erosió. Menéndez et al. fan ús de imatges SAR per a detectar la rugositat de les superfícies en diverses parcel·les mostrals i en diferents estats erosius. Els autors constaten que la zona cremada mostra un increment de superfície a causa de l'erosió posterior a l'incendi. Ferreira et al. presenten una reflexió sobre les limitacions d'alguns dels mètodes i tècniques emprats més sovint per avaluar l'erosió i la resposta hidrològica produïda tot seguit a l'incendi així com de la seva significació a diverses escales d'anàlisi. Suggereixen l'adopció d'una aproximació incremental mitjançant la integració d'escales.

Tres altres comunicacions s'ocupen dels efectes del foc sobre la matèria orgànica. Santín et al. treballen amb sòls altament orgànics. Els autors constaten que els

incendis incontrolats afavoreixen l'acumulació de carboni en els sòls, no només per l'elevat contingut de SOM en els sòls afectats pel foc sinó també pel canvi de la cobertora vegetal, de bosc a matollar, a conseqüència d'un historial prolongat d'incendis incontrolats. De la Rosa et al. han emprat l'anàlisi tèrmica de conjunt amb l'anàlisi on-line de les espècies pel gas adoptat a fi i efecte de determinar les proporcions de SOM a nivells diversos d'estabilitat i de la distribució de la trajectòria d'espècies orientades vers el gas nitrogen durant l'escalfament. De manera molt clara, el sòl cremat presenta un contingut més baix de matèria orgànica inestable que no pas el sòl no cremat com sigui que el nitrogen és estretament associat amb formes més estables de SOM. Rein et al. s'ocupen dels focs de subsòl a Escòcia. Han efectuat un seguit d'experiments de laboratori sobre focs de subsòl en torberes per a quantificar-ne els efectes en base a mostres a baixa escala. Han conclòs que les temperatures per sobre dels 300 graus per a períodes d'exposició d'una hora produeixen l'esterilització del sòl i una pèrdua per sobre del 90% de la massa de les capes cremades.