Més concretament, la conferència va tractar temàtiques relatives a les escales territorials i temporals (tot seguit a l'incendi, efectes a mig termini i efectes a llarg termini dels incendis o de les cremes prescrites) i sobre l'escala dels canvis moleculars. La influència dels incendis forestals i de la seva intensitat i recurrència en el cicle del carboni i de l'anàlisi del canvi climàtic, l'ús de models per tal de predir els canvis i la recuperació després de l'incendi van ser les temàtiques tractades en les sessions de conclusió de la trobada.

Aquest número presenta un total de disset aportacions de temàtiques diverses. Alguns articles es refereixen a l'estudi de la hidrofobicitat ('water repellency' = WR) en els sòls afectats pels incendis. En estudiar les conseqüències immediates de deu incendis espontanis sobre sòls calcaris en un ambient mediterrani, Arcenegui et al. han observat un increment notable de la freqüència en la ocurrència del WR com a resultat dels incendis. Tessler et al. van mostrar els canvis a curt termini del WR esdevinguts en un àmbit afectat per un incendi incontrolat al Mont Carmel (Israel), amb una clara minva durant el primer any posterior a l’incendi, però diversament segons les espècies vegetals cremades i el gradient del terreny. Keizer et al. han estudiat l'evolució espacial i temporal del WR en dues plantacions comercials d'eucaliptus portugueses afectades pels incendis. Els resultats aportats mostren a les clares la dependència del WR

amb la humitat del sòl mantinguda alta durant les estacions seques, per bé que aquesta distribució temporal era més evident en els sectors no llaurats que no pas en els llaurats, els quals presentaven els WR més elevats i extrems de totes les mostres recollides. Simkovic et al. han centrat la seva recerca en els canvis específics de la matèria orgànica del sòl destruïda per l'acció del WR. Amb aquesta finalitat, han efectuat experiments en forn de laboratori amb l'aplicació de Transformades de Fourier en Espectroscòpia Infraroja per tal de fer el seguiment dels canvis en la matèria orgànica com a resultat de l'escalfament de l'ambient. Els resultats suggereixen que a més a més d'una minva general del contingut de matèria orgànica en el sòl (SOM) durant l'escalfament, la pèrdua per WR és a causa, per sobre de tot, de la degradació selectiva de les estructures alifàtiques.

L'agregació del sòl fou una temàtica abordada per diversos estudiosos. Campo et al. han estudiat la macroagregació del sòl en relació amb el SOM i el carbonat de calci, abans i després d'incendis experimentals d'intensitats diverses en dos ambients (en sotabosc i a ple aire). Després de les cremes van observar tendències vers l’increment del SOM i l'estabilitat en l'agregació de tots els sòls cremats. Tanmateix, els mateixos autors van observar una tendència a la minva d'aquests paràmetres després de produir-se les primeres pluges erosives en les parcel·les en les quals