havien estat aplicades les cremes més intenses. Arcenegui et al. observaren que l'estabilitat de l'agregació del sòl immediatament després de produir-se focs incontrolats era més elevada en els sòls cremats que no pas en els indemnes. En la comunicació avaluen diverses hipòtesis relatives a aquestes troballes, una de les quals relacionada amb el refús hídric desenvolupat a resultes d'un incendi. Llovet et al. presenten els resultats d'experiments d'incendis i pluges sobre la matèria orgànica en el sòl, l’estabilitat d'agregats, la hidrofobicitat, el compactament de la superfície del sòl i la conductivitat hidràulica. En aquest cas, les propietats del sòl estudiades van ser ben poc afectades directament per la cremadissa. Tanmateix, els sòls presentaven una alta vulnerabilitat als impactes dels aiguats, de manera que la suma de la cremadissa i la pluja donava lloc a canvis significatius en algunes de les propietats del sòl estudiades, probablement a causa de la formació d'una crosta superficial prima i esmicoladissa.

L'estudi de la intensitat de l'incendi va ser l'objectiu de diversos participants. Chris J. Chafer va mostrar la comparança de dues mesures d’intensitat d’incendi d'ús molt estès mitjançant teledetecció: NBR_diff i NDVI_diff. La

primera es va demostrar superior en la discriminació d'incendis de baixa intensitat. Així mateix, la comunicació també inclou l'estudi de la profunditat del socarrim en els horitzons del sòl en relació amb les propietats hidrofòbiques amb la finalitat d'establir relacions amb la intensitat de l'incendi. Notario et al. han estudiat cinc incendis intensos per mitjà de l'anàlisi de la composició d'1:5 sòl:aigua en mostres de sòl cremades i indemnes. La seves troballes indiquen que es pot caracteritzat la intensitat dels incendis incontrolats mitjançant l'estudi de la concentració de nutrients vegetals solubles en aigua en sòls cremats bo i aplicant anàlisi estadística multivariada. Pel que fa a la intensitat de l'incendi, Arcenegui et al. han estudiat com la presència de cendres pot ser un factor interferit en la estimació de la temperatura màxima assolida (‘Maximum Temperature Reached’ = TMR) en emprar l'espectroscòpia de l'infraroig proper. Els autors conclouen que la quantitat de cendra i el grau de combustió afecten l'estimació del MTR alhora. Tanmateix, i malgrat la presència de cendres, van obtenir una excel·lent classificació de mostres en relació amb les temperatures d'escalfament mitjançant l'aplicació d'anàlisi discriminant (>97% classificades correctament).