Activitats del curs · Trajectòria històrica · Directori · Publicacions · Miscel·lània : Índex |
Els Llibres dels Socis i de les Sòcies |
Notes · Editors · Any · Autoria · Títols · Aparador |
Elvis Mallorquí (coord.): Toponímia, paisatge i cultura: els noms de lloc des de la lingüística, la geografia i la història. Girona: Associació d’història rural de les comarques gironines - Documenta Universitària, 2006 (Col. Fonts, 4); 185 p. ISBN 84-935231-8-6. | Notícia de P. Alegre : pàg. 1 · 2 · 3 · 4 |
dades d'interès per a la historia de la llengua i per a la dialectologia. En base a aquestes constatacions teòriques, detecta, a continuació, les principals mancances de la toponímia, des de l'oblit gairebé total de la disciplina en el món universitari actual fins al conflictiu ús de la toponímia en la retolació, en les publicacions i en els diversos àmbits de l'administració pública. En el capítol següent, Els noms de lloc i el territori: la toponímia des de la geografia [69-99], Joan Tort recorda els lligams tan estrets existents entre el topònim i el lloc singular a què fa referència i exposa les contribucions que pot aportar la perspectiva geogràfica a l'estudi de la toponímia: a través dels principis de transparència, d'excepcionalitat i de significativitat territorial es poden arribar a entendre les característiques d'un territori determinat; de fet, i al capdavall, és gràcies als noms que tenim consciència del paisatge que ens envolta. Finalment, resumeix les principals conclusions a què ha arribat, sempre des de la perspectiva geogràfica, i amb l'estudi de la toponímia del Baix Camp com a pou inexhaurible d'exemplificacions. |
La tercera aportació del bloc temàtic és a càrrec d'Elvis Mallorquí, el coordinador del volum: El nom de lloc i el temps: la toponímia des de la història [101-126]. Hi ressegueix els usos que els historiadors han fet de la toponímia, tant per marcar les principals etapes de l'evolució del poblament com per intentar reconstruir el paisatge d'èpoques pretèrites; també ressegueix la influència de l'escriptura dels noms sobre la seva transmissió fonamentalment oral i, en el cas de la parròquia de Sant Mateu de Montnegre, exposa les conseqüències de les transformacions socials i econòmiques d'una comunitat rural sobre la pervivència dels conjunts de topònims existents. La darrera contribució, Els noms de lloc i la cultura popular: la toponímia en l'imaginari de la societat tradicional [127-144], escrita per Francesc Roma, des de la perspectiva de la sociologia i de la geografia cultural, analitza l'estreta vinculació dels noms de lloc a la cultura de les persones que els van crear i els van utilitzar al llarg del temps, perquè, a part del fet que descriuen particularitats dels diversos indrets d'un terme, els topònims també transmeten els principals valors de la societat tradicional. |
l'àmbit de trobada · er encastre · el lugar para el encuentro · gailenen bilgunea · o lugar de encontro · le lieu de rencontre · the gathering space |
Pàgina publicada el 3 d'abril de 2008 pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx |
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi. Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud dingrés. |
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona scg@iec.cat |