Com recorda Elvis Mallorquí en la introducció [9-23], fa gairebé deu anys, l'any 1998, es va dedicar un dels Plecs d'Història Local, el suplement que acompanyava la revista L'Avenç, a la toponímia. S'hi assenyalaven dues tasques pendents: d'una banda, la realització d'inventaris integrals de la toponímia de les localitats catalanes a partir d'enquestes orals i de la recerca en els documents escrits; i, de l'altra, la feina de classificació dels noms de lloc i del seu posterior estudi des de diferents perspectives i disciplines. És a partir d'aquestes necessitats o mancances com ha estat estructurat el present llibre, això és en dues parts diferenciades: en la primera s'analitza la confecció dels reculls integrals d'onomàstica per municipis o entitats territorials similars – com les parròquies – ; en la segona, s'exploren les possibilitats d'estudi de la toponímia des de la lingüística, la geografia, la història i la cultura popular.

En el primer capítol, Els estudis de toponímia a Catalunya: estat de la qüestió i metodologia de treball [25-46], Ramon Amigó, vicepresident de la Societat d'Onomàstica, ofereix un tast de la seva dilatada experiència com a autor de reculls integrals d'onomàstica

de diversos municipis catalans i presenta un balanç molt complert de l'estat actual de la recerca toponímica en el conjunt de Catalunya: un inventari gairebé exhaustiu, comarca per comarca, dels reculls publicats de toponímia de municipis del Principat de Catalunya, amb referències a les altres zones de parla catalana; i, valent-se de la seva llarga experiència, assenyala els procediments més adequats i eficients per a la confecció dels reculls integrals. Com a apèndix del capítol figura la llista completa dels reculls integrals per municipis – o antics municipis i parròquies – acompanyada de taules, gràfics i mapes que il·lustren els comentaris del text.

Els quatre altres capítols del llibre pretenen anar més enllà de l'elaboració dels reculls integrals i assenyalen les possibilitats i els problemes que presenta l'estudi de la toponímia. En primer lloc, Joan Anton Rabella, membre de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, remarca l'interès lingüístic dels noms de lloc en Els noms de lloc i la llengua: la toponímia des de la lingüística [47- 68], perquè és a través de la recerca de les seves etimologies com ens aproximem als orígens de la llengua mateixa i també perquè els topònims contenen moltes