El llibre té el seu origen en la jornada que sobre Toponímia i paisatge rural es va celebrar a Facultat de Lletres de la Universitat de Girona el 17 de setembre de l'any 2004. L'organització d'aquell esdeveniment acadèmic va anar a càrrec del Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC, Secció Jaume Vicens Vives) de l'Associació d'Història Rural de les Comarques gironines i va comptar amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner. Finalment, el Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona també ha fet pinya per a fer possible la publicació que ara comentem. La finalitat de la trobada era donar a conèixer al públic assistent, interessat majoritàriament en la història del món rural, les possibilitats d'estudi que ofereixen els noms de lloc, i és per això que va ser preparada com una reunió d'investigadors de formació i trajectòria ben diversa, amb un clar accent pluridisciplinar.

Els continguts de la jornada, tal com es preveia, van ser molt densos i enriquidors. Per això, des del mateix moment en què s'estava organitzant la jornada, ja s'havia pensat en la possibilitat de reunir les contribucions dels cinc ponents en un llibre, seguint el model establert en una jornada pretèrita sobre Les visites pastorals organitzada conjuntament per l'Associació

d'Història Rural de les Comarques gironines i pel Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona, la qual també va acabar convertida en un llibre, publicat l'any 2003. De fet, l'estructura mateixa de la jornada de Toponímia i paisatge rural va ser força similar a la de les visites pastorals, però ni els continguts exposats ni la seva ordenació final en els llibres resultants són gaire comparables entre ells a causa de la diferent natura i característiques dels respectius objectes d'estudi.

La toponímia no és una font que interessi de manera exclusiva als historiadors. És un àmbit d'estudi molt ampli per a estudiosos procedents de disciplines molt diverses i amb interessos i finalitats allunyades i, a voltes, oposades entre ells. A més a més, la toponímia no és una font documental tangible com poden ser les visites pastorals, escrites en registres que es conserven als arxius diocesans. La toponímia, sobretot la que rep el qualificatiu de ”menor” – o microtoponímia –, abans de poder-hi treballar, s'ha d'aplegar lentament a partir de la pacient recollida de topònims d'una àrea determinada o d'unes característiques comunes, tant a través d'enquestes orals com del repàs de la documentació escrita referent a un terme municipal.