El llibre es clou amb una síntesi de les conclusions assolides pels autors dels diversos capítols del llibre rematada, per acabar, amb una llista bibliogràfica de treballs referits específicament a qüestions de toponímia catalana i amb una altra, de caire més general, no pas de temàtica toponímica, que aplega la resta de les obres citades al llarg del llibre.

Les conclusions es poden resumir en els següents punts:

1. La confecció de reculls integrals de toponímia, per municipis, ha progressat decididament des dels anys noranta del segle XX i continua en auge al començament del segle XXI, mercès, sobretot, a la tasca de difusió efectuada per la Societat d'Onomàstica, per mitjà de la trentena llarga de col·loquis que porta celebrats i del centenar de butlletins interiors publicats.

2. Tot i l'embranzida presa per les publicacions especialitzades en toponímia, hom acusa un marcat desequilibri en el repartiment geogràfic de la recerca efectuada fins a l'actualitat a les terres catalanes.

La sequera de treballs toponímics aplicats a les comarques gironines és especialment sentida.

3. Per altra banda, també s'acusa una relativa indefinició metodològica en els reculls integrals de noms de lloc la qual cosa fa, en paraules de Mallorquí, “que acabin essent considerats poc científics per part de la comunitat universitària.” La reflexió epistemològica general tampoc no ha estat conreada amb la freqüència i profunditat que convindria. Els treballs de Coromines i Ribas comencen a ser massa reculats.

4. I finalment, manllevant altres mots del coordinador: “la superació de les mancances esmentades en la confecció de reculls integrals de toponímia només es podrà produir si la toponímia entra de ple en els estudis superiors de les universitats catalanes i, sobretot, si es té ben clar que no és patrimoni exclusiu de cap disciplina en concret, sinó que es troba en la confluència de moltes ciències humanes.” [149]

[Pau Alegre, 2 d'abril de 2008]