Ordenació del territori i sostenibilitat al Camp de Tarragona és el resultat d'un estudi encarregat l'any 2002 per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), amb seu a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la finalitat de tenir una breu diagnosi sobre la problemàtica territorial, infraestructural, ambiental i urbanística de les comarques de l'àmbit del Camp de Tarragona. L'Institut podria així disposar de constatacions i reflexions sobre les realitats i les mancances territorials i socials dels diferents àmbits territorials de Catalunya. Àmbits que no formen compartiments estancs, sinó que constitueixen un entramat de relacions, potencialitats, possibilitats i també dèficits compartits, unes realitats que depassen àmpliament els simples marcs administratius i de les quals només es té, moltes vegades, una visió holística a partir del centre de poder barceloní. És d'agrair, per tant, un encàrrec, que tot i ser ràpid en el temps i breu en el contingut, ha estat demanat a persones que treballen en el territori a analitzar, ben al revés d'aquells plans parcials centralitzats i unificats des de les oficines de planificació que recorden a petita escala i malgrat les disfresses a passats ”plans quinquennals”, amb la gran diferència que els últims eren d'obligat i penat compliment i els altres es fan per no ser complerts i per jugar a ordenar el territori.

Una altra novetat d'aquest informe sobre l'àmbit territorial de les comarques del Camp de Tarragona, el Camp estricte més les comarques veïnes del Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat, és que la metodologia havia de seguir les conclusions establertes a Postdam (1999) sobre la Perspectiva de desenvolupament territorial europea (PDTE), que estableixen que els diferents projectes d'ordenació territorial es poden desenvolupar millor si ”són presidits per uns objectius de desenvolupament territorial definits en comú” i requereixen ”unes directrius de desenvolupament que superin les delimitacions territorials”.

Per als experts i responsables de la Unió Europea, el desenvolupament territorial no es pot fer a base de planejaments que només contemplin infraestructures i usos del sol, sinó que ha de tenir en compte: a/ la cohesió econòmica i social, b/ la conservació dels recursos naturals i del patrimoni cultural, i c/ una competitivitat més equilibrada del conjunt del territori. Es tractaria d'aconseguir un planejament més equilibrat i sostenible que permetés reconciliar les demandes socials i econòmiques sobre l'ús del sòl amb les funcions ecològiques i culturals de cada àmbit. Desenvolupament equilibrat i sostenible, tres paraules claus en un planejament de futur que no asfixiï el territori i