Baixeras. Mentrestant, al sector del port, l'enderrocament de la muralla de mar permeté l'obertura del passeig avui conegut per passeig de Colom, i en el vessant intern de Montjuïc s'ordenarà el Poble Sec, tot perfilant-se el Paral•lel. Aquesta particularitat serà la motivació dels plans d'enllaç amb els pobles veïns, l'agregació dels quals era ambicionada pel municipi. Tots aquests retocs urbanístics s'anaren incorporant als plans publicats espaiadament, que mostraven un avenç lent en l'ocupació de l'Eixample.

Existia el problema dels enllaços amb els pobles veïns i es preveia una coordinació d’infraestructures. L'actitud del municipi s'orientà cap a l'inici de les agregacions, que foren realitzades contra la voluntat dels ajuntaments afectats i consumant-ne la descaracterització. Lamentablement, els contactes urbanístics entre aquests municipis i l'Eixample foren realitzats per absorció, sacrificant les característiques pròpies d'aquells municipis a la conveniència d'unificar infraestructures. Fou un exemple d'abús de centralització, que, avui, està en vies de repetir-se en proporcions més grans a partir de plans més ambiciosos, a mesura que les onades immigratòries els fan ineficaços.

El problema dels enllaços fou una de les conseqüències d'encarregar el projecte a Jaussely. Aquest arquitecte realitzà un plantejament fastuosament monumental, al marge de les possibilitats de l'economia local, sense tenir en compte el "cor" de la ciutat,