Jaume I, a més de la muralla de Pere III, que incloïa el Raval amb els camins amollonats que, entre camps i hortes, conduïen als afores per les portes de Tallers, de Sant Antoni i de Sant Pau. La representació planimètrica de Beaulieu, de mitjans del segle XVII, fou també aprofitada per diversos copistes adaptadors amb diverses finalitats. Aquestes publicacions provenien de països euroccidentals interessats en els afers polítics i militars que es desenvolupaven a Barcelona en detriment del seu progrés.

En aquesta cartografia urbana no hi hagué aportació espanyola fins passat l'any 1714, quan Verboom, l'enginyer militar francès que projectà la Ciutadella, creà escola a la península.

La mutilació del polígon urbà, motivada per la construcció d'aquella fortalesa, suposà la desaparició parcial del barri de Ribera i, de retop, al cap de quaranta anys, la urbanització del triangle arenós format pels sediments del Besòs, a redòs del sector portuari, que serà la Barceloneta. Això fou l'origen de la planimetria pròpiament ciutadana amb toponímics vials i distinció d'edificis públics. Com a prototipus, pot assenyalar-se el pla dedicat el 1820 al general Castaños. D'aquest nou aspecte cartogràfic, n'hi ha un antecedent: el traçat per l'enginyer Zermeño, que planejà aquella barriada.

Ja en ple segle XIX i amb la ciutat congestionada, es comença a pensar en l'enderrocament de les muralles per facilitar la seva expansió. L'estament militar no va veure aquests projectes amb bons ulls, malgrat que