Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Montserrat Galera, Francesc Roca i Salvador Tarragó: Atlas de Barcelona. Siglos XVI-XX. Barcelona: Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, 1972; 538 pp. amb 300 làmines comentades + 149 notícies d'altres peces. Presentació de Pau Vila. / 2a ed.: Atlas de Barcelona. Barcelona: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, 1982; 1067 pp. amb 435 làmines comentades (cat., esp., ang.) + 159 notícies d'altres peces. Presentació de Pau Vila. ISBN 84-7080-205-4.   Presentació de P. Vila : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4 
 

Jaume I, a més de la muralla de Pere III, que incloïa el Raval amb els camins amollonats que, entre camps i hortes, conduïen als afores per les portes de Tallers, de Sant Antoni i de Sant Pau. La representació planimètrica de Beaulieu, de mitjans del segle XVII, fou també aprofitada per diversos copistes adaptadors amb diverses finalitats. Aquestes publicacions provenien de països euroccidentals interessats en els afers polítics i militars que es desenvolupaven a Barcelona en detriment del seu progrés.

En aquesta cartografia urbana no hi hagué aportació espanyola fins passat l'any 1714, quan Verboom, l'enginyer militar francès que projectà la Ciutadella, creà escola a la península.

La mutilació del polígon urbà, motivada per la construcció d'aquella fortalesa, suposà la desaparició parcial del barri de Ribera i, de retop, al cap de quaranta anys, la urbanització del triangle arenós format pels sediments del Besòs, a redòs del sector portuari, que serà la Barceloneta. Això fou l'origen de la planimetria pròpiament ciutadana amb toponímics vials i distinció d'edificis públics. Com a prototipus, pot assenyalar-se el pla dedicat el 1820 al general Castaños. D'aquest nou aspecte cartogràfic, n'hi ha un antecedent: el traçat per l'enginyer Zermeño, que planejà aquella barriada.

Ja en ple segle XIX i amb la ciutat congestionada, es comença a pensar en l'enderrocament de les muralles per facilitar la seva expansió. L'estament militar no va veure aquests projectes amb bons ulls, malgrat que

 

el Cos d'Enginyers, el 1847, no tingué altre remei que realitzar el pla topogràfic del Pla de Barcelona amb els pobles de l'entorn i l'orografia circumdant. En fou en part responsable el creixent clamor popular, fruit de les necessitats evidents del creixement. El relleu representat per ombrejats entre les corbes de nivell, a la manera del 80 000 francès, no fou resolt tan satisfactòriament com en aquest darrer.

Hauran de transcórrer encara deu anys fins que aparegui una representació topogràfica

 

adequada, obra de l'enginyer de camins, canals i ports Ildefons Cerdà. La seva realització exigí 70 col·laboradors, els honoraris dels quals pagà a títol personal. Aquesta aportació perseguia el propòsit d'aportar uns plànols adequats per al Concurso de proyectos de ensanche y reforma de la ciudad, planejat per l'Ajuntament. El treball de Cerdà constitueix la primera representació cartogràfica precisa del Pla de Barcelona. L'original ja és conegut, com ho són les litografies amb el vistiplau de l'autor. Al nostre parer, el traçat de les cotes no fou excessivament precís, ja que la hidrografia no hi encaixava degudament. [segueix...]

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
26 d'octubre de 2007
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat